Jordi Pasques

El proper dia 18 d’agost a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent hi haurà una taula rodona dedicada a l’Esteve Albert. Entre les referències a la obra creativa d’Albert, s’escoltaran els noms dels muntatges escènics del Pessebre Vivent d’Engordany i del Retaule de sant Ermengol. Aquell dia mateix, a Prada es posaran les bases de l’Associació Amics d’Esteve Albert, que serà l’inici de la commemoració l’any vinent del centenari del seu naixement. Recordem que l’Esteve Albert va néixer a Dosrius el 4 de febrer del 1914 i va morir a Andorra la Vella el 9 d’octubre del 1995. De la seva vida, caracteritzada per un activisme cultural arreu de l’Empordà, el Rosselló, el Principat d’Andorra, Barcelona, el Maresme i altres indrets on ell trobés, encara que només fos una brasa, una mica de caliu cultural; el qual li serviria per abrandar el foc de la història escrita, segles enrere, just en aquell indret. Sorgien així, iniciatives de caire popular, i diem popular pel fet primordial de ser la gent del poble els protagonistes. Si anem cinquanta anys enrere, al vell inici de les seves més celebrades creacions, en trobarem dos bons exemples. El Pessebre Vivent d’Engordany, l’any 1955, va ser, en efecte, una representació feta per grans i xics, per gent de totes les edats d’Engordany, de les Escaldes, d’Andorra la Vella. Ho feien a raig, com bé va dir un dels pastors del pessebre a un periodista espanyol en entrevistar-lo: “Nosaltres no en fem de teatre, nosaltres ho fem de debò”. I així, els cants i les paraules i les expressions sortien de forma natural als capvespres d’hivern al Solà d’Engordany.
D’igual forma va passar amb el Retaule de Sant Ermengol. Encara amb la flama encesa del Pessebre Vivent, l’Esteve Albert va arribar a la Seu d’Urgell l’any 1957 conscient del pes de la història que la vella catedral romànica d’Urgell, amb el seu claustre, donava a la ciutat dels bisbes prínceps. La figura de sant Ermengol, viva en el record dels urgellencs i en els pergamins del seu riquíssim arxiu capitular, de seguit el va seduir i va posar a les mans de tot un reguitzell de persones de la Seu la seva realització. Gent amb diferents ideologies, de dretes o més d’esquerres, però sensibles a la cultura i a la història de la Seu, li van fer costat. Era aquesta una de les virtuts de l’Esteve Albert: aplegar per a una causa bella i noble caràcters, tarannàs i pensars diferents per operar junts. Potser el Retaule, d’entre la llarga llista de muntatges escènics sorgits de la inventiva de l’Albert, és l’exemple més significatiu en aquest aspecte; perquè encara avui en dia, aquesta és una de les característiques que esdevenen virtut. Famílies senceres d’urgellencs han estat i són el Retaule i també unes persones concretes que han tirat del carro sense defallir. Us en fareu cabal, si espieu a la pàgina d’Internet del Patronat del Retaule, llegint el noms dels que durant més de cinquanta anys hi han participat.
Aquest any el Retaule de Sant Ermengol, que es representa del 6 al 14 d’agost, porta un afegitó que no podem deixar de comentar. Resulta que l’any 1963, el cineasta granadí José Val del Omar, una figura inquieta i atrevidament pionera de la cinematografia espanyola del segle XX, va rodar a la Seu imatges del Retaule, per encàrrec del ministeri de Turisme que les volia portar, junt a altres nou documentals aplegats amb el genèric Festivales de España, al New York World’s Fair, els anys 1964 i 1965. Però han hagut de passar prop de cinquanta anys per poder-les visionar. Ha estat amb motiu d’una gran exposició al Museu Reina Sofia de Madrid, Desbordamiento de Val del Omar, que s’ha pogut primer muntar les imatges del Retaule, gravades l’any 1963 en una representació feta expressament per a tal fi, imatges ara muntades amb l’ajuda de membres del Patronat. Actualment, l’exposició sobre José Val del Omar, que conté molt material de gran valor documental sobre la seva vida, pensament i obra, és al Palau de la Virreina de Barcelona. Allí trobareu el seu Retaule, tal com ell el va veure. Igualment el podeu trobar a la pàgina d’Internet citada abans. Fixeu-vos en els angles, en els primers plans que fan mirar a l’infinit, en l’ull atent i observador de Val del Omar, en les mirades dels actors i actrius, en la lluna i el Cadí de nocturna estampa –corprenedora i emotiva estampa– i en el dir popular del plou i fa sol, sant Ermengol.