Mª Jesús Lluelles

Amb la Llei d’inversions estrangeres del 2008 s’obren 200 activitats econòmiques a la inversió estrangera i el 2012 arriba el torn a les professions liberals… D’ençà que s’inicia el procés d’obertura, els adherents a la nova filosofia van en augment i parlen d’avantatges (m’imagino que deu ser bo). Cal atreure capital estranger i donar garanties als inversors que aterrin al país. Dos factors positius: s’elimina la figura dels prestanoms i s’aconsegueix injectar capital en un moment en què el país es troba mancat. Des de la perspectiva del ciutadà mitjà, i amb el confusionisme existent, ho podríem entendre com que a partir de demà podrem operar amb la companyia de telefonia que millor servei ens proporcioni i, portant-ho a l’extrem, us imagineu que tinguéssim la capacitat de fitxar els millors cracs de la política internacional perquè administrin el país.
No vull entrar en el debat econòmic, però sí en altres consideracions. A Andorra sempre han existit empreses que han fitxat, segons el seu criteri, els més competitius. Aquests cracs sovint s’obliden que, un cop instal·lats al país, passen a integrar-se i diluir-se i que, amb el pas del temps, perden la lluentor que els acompanyava quan van arribar. Només un retret: la necessitat que tenen alguns de justificar-se davant els autòctons, que els porta a dir un seguit de despropòsits com que “els andorrans no estan preparats…” Fa massa anys que sento aquest discurs, que no actua, precisament, de teràpia per a l’autoestima personal.
S’ha decidit obrir les professions liberals i diu el cap de Govern que hem de fer pedagogia. La pedagogia caldrà fer-la amb alguns sectors de la societat que ho veuen com una contraposició al que existeix (parlen de ser competitius, d’eliminar privilegis…). No cal justificar, l’obertura ha de complementar i no excloure. En aquest intercanvi verbal tan profitós, també s’argumenta que l’obertura al capital estranger permetrà escollir metge (em consta que es pot fer), escollir l’advocat quan, via assessorament, tant les empreses privades com les públiques han accedit al que han volgut. L’espai de la columna és limitat i, en definitiva, crec que la majoria de persones que viuen o han viscut en aquest país i hi han treballat, han intentat donar el millor d’elles mateixes.