Mª Jesús Lluelles

És a bastament conegut que Andorra produeix i importa tabac. El conreu d’aquesta planta s’inicia el segle XVIII per raons d’estratègia econòmica, ja que era objecte de monopoli estatal en els països veïns, i adquireix prou importància per ocupar 600 famílies a principi del segle XX. Va donar origen a una indústria manufacturera que marca la personalitat de Sant Julià de Lòria, on el Museu del Tabac ocupa la seu d’una antiga fàbrica. Els màxims històrics, tant de la producció com de les importacions, es registren l’any 1997. En aquest moment el contraban de tabac adquireix tal virulència que determina el control de les fronteres per part de cossos especials espanyols, en col·laboració amb la policia andor­rana i la gendarmeria francesa. En dos anys i mig es confisquen tres milions de paquets de tabac per valor de 6 milions d’euros. La pressió mantinguda sobre la frontera va condicionar el Govern andorrà a prendre mesures per eradicar el contraban.
Ara, el Govern ha entrat a tràmit un projecte de llei per augmentar les taxes sobre el tabac i recaptar uns 102 milions anuals, que representaran una bona part dels ingressos pressupostats. La mesura es vol adoptar per evitar els diferencials de preus excessius en el tabac amb els països veïns i impedir-ne el contraban. El sector del tabac andor­rà, desenvolupat a l’empara d’una economia transfronterera, no passa actualment pel millor moment ja que s’està reduint el seu àmbit d’actuació a causa, entre altres motius, que la pròpia societat adquireix consciència del perjudici ocasionat pel consum del tabac.
Les mesures adoptades no s’han justificat amb una raó d’ordre sanitari sinó que han prevalgut criteris d’equiparació de preus amb els països veïns. Habitualment, s’augmenten les taxes al tabac per dissuadir el consum, en canvi veiem que en el nostre cas el motiu és la pressió política internacional, amb el fi d’evitar el frau. Si el Govern volgués evitar els efectes negatius del consum del tabac hauria de dur a terme polítiques actives en aquest sentit, però no hem d’oblidar que la compra de tabac és un dels atractius turístics típics que formen part de la imatge d’Andorra. Per tant, s’ha de fer una valoració de quin argument hauria de pesar més a l’hora d’adoptar decisions polítiques.

El col·lectiu portuguès ha tingut un creixement espectacular d’ençà la seva aparició al nostre país. L’afluència s’inicia l’any 1968 i s’intensifica amb la pèrdua de les colònies i el retorn a Portugal d’un important contingent que residia lluny de la metròpoli. En termes de població assalariada, s’assoleix el màxim l’any 2007, i des d’aquesta data s’han perdut 1.800 treballadors, un 18%, en tres anys. Aquest grup, que representa el tercer col·lectiu nacional, integrat majoritàriament per joves en edat de treballar i procrear, ha contribuït a dinamitzar l’estructura demogràfica nacional.
Fa trenta anys es trobaven en una situació social precària. La seva estada es limitava a períodes curts renovables, tenien dificultats per accedir al reagrupament familiar i molts d’ells vivien en condicions difícils. Sortosament, aquesta imatge ha canviat de manera substancial per la incorporació l’any 2003 de l’ambaixada de Portugal, que s’afegia a les ja existents de França i Espanya. La posterior signatura del conveni bilateral entre Andorra i Portugal, l’any 2007, va permetre als portuguesos amb deu anys de residència tenir els mateixos drets econòmics que els francesos i els espanyols, sense necessitat de prestanoms. L’acord, que va donar drets econòmics a 2.000 dels 13.000 portuguesos censats, també atorgava seguretat jurídica i cohesió social, ja que Andorra es comprometia a donar les millors condicions per fer el reagrupament familiar.
La crisi econòmica ha portat el Govern portuguès a suprimir la representació diplomàtica, que inclou l’ambaixador i la secció consular. S’ha creat una plataforma de residents per evitar perdre els avantatges d’una seu diplomàtica. La comunitat portuguesa d’Andorra que, tradicionalment, ha participat poc en la vida política del seu país i no s’identifica amb els membres de l’actual delegació diplomàtica, es conforma de no haver de desplaçar-se per realitzar tràmits.
Sembla que s’aconseguirà mantenir un cònsol honorari, amb competències encara per definir, però molt més limitades. Aquest cert fracàs no ho és tan sols per a la comunitat portuguesa, sinó també per a Andorra, ja que dels tres països amb què s’han firmat acords bilaterals, Portugal és l’únic que retira la delegació diplomàtica permanent.