La política fiscal i el tabac
És a bastament conegut que Andorra produeix i importa tabac. El conreu d’aquesta planta s’inicia el segle XVIII per raons d’estratègia econòmica, ja que era objecte de monopoli estatal en els països veïns, i adquireix prou importància per ocupar 600 famílies a principi del segle XX. Va donar origen a una indústria manufacturera que marca la personalitat de Sant Julià de Lòria, on el Museu del Tabac ocupa la seu d’una antiga fàbrica. Els màxims històrics, tant de la producció com de les importacions, es registren l’any 1997. En aquest moment el contraban de tabac adquireix tal virulència que determina el control de les fronteres per part de cossos especials espanyols, en col·laboració amb la policia andorrana i la gendarmeria francesa. En dos anys i mig es confisquen tres milions de paquets de tabac per valor de 6 milions d’euros. La pressió mantinguda sobre la frontera va condicionar el Govern andorrà a prendre mesures per eradicar el contraban.
Ara, el Govern ha entrat a tràmit un projecte de llei per augmentar les taxes sobre el tabac i recaptar uns 102 milions anuals, que representaran una bona part dels ingressos pressupostats. La mesura es vol adoptar per evitar els diferencials de preus excessius en el tabac amb els països veïns i impedir-ne el contraban. El sector del tabac andorrà, desenvolupat a l’empara d’una economia transfronterera, no passa actualment pel millor moment ja que s’està reduint el seu àmbit d’actuació a causa, entre altres motius, que la pròpia societat adquireix consciència del perjudici ocasionat pel consum del tabac.
Les mesures adoptades no s’han justificat amb una raó d’ordre sanitari sinó que han prevalgut criteris d’equiparació de preus amb els països veïns. Habitualment, s’augmenten les taxes al tabac per dissuadir el consum, en canvi veiem que en el nostre cas el motiu és la pressió política internacional, amb el fi d’evitar el frau. Si el Govern volgués evitar els efectes negatius del consum del tabac hauria de dur a terme polítiques actives en aquest sentit, però no hem d’oblidar que la compra de tabac és un dels atractius turístics típics que formen part de la imatge d’Andorra. Per tant, s’ha de fer una valoració de quin argument hauria de pesar més a l’hora d’adoptar decisions polítiques.

Al 97, van desapareixer 400 contenedors. Aquesta es la gran veritat. I dels Bancs amb les Lliures, millor no parlar-ne………