Home > Uncategorized > El sostre de vidre

El sostre de vidre

06/03/2012

El sostre de vidre és una bar­rera invisible que limita la car­rera laboral de les dones i resulta gairebé impossible de traspassar. En la nostra societat no existeixen lleis ni codis escrits que imposin límits a les dones, però les estadístiques mostren l’escassa feminització dels llocs de responsabilitat. Les dones s’han incorporat plenament al món laboral i són majoria en moltes professions, com l’ense­nyament i la sanitat. Ara bé, quan s’estudien amb cura les dades globals, veiem més directors generals que directores, més metges caps de servei que metgesses, etc. En alguns sectors predominen les dones, però tenen sous inferiors als dels seus companys de feina perquè el grau de responsabilitat i els perfils de qualificació són inferiors. No hi ha com no saber veure ni buscar! Els estereotips que configuren el sostre de vidre converteixen les dones en no elegibles per ocupar llocs que requereixen autoritat i exercici de poder.
Els treballadors de l’administració pública es reparteixen paritàriament entre els dos sexes, però, a partir de cert nivell, la feminització topa amb el sostre de vidre i les dones que ocupen un alt càr­rec tan sols representen el 38%. Més flagrant és la situació en les societats públiques, les empreses parapúbliques i l’empresa privada, especialment en el sector financer, en què les dones estan molt poc integrades en els equips directius i en els consells d’administració, amb una participació que no supera, en cap dels casos, el 15%. Actualment ja no serveix l’estereotip de la manca de preparació –sis de cada deu universitaris del país són dones– però per accedir a determinats llocs de responsabilitat, se’ls exigeix un nivell d’excel·lència.
Les dones han de trencar aquest sostre invisible i reclamar els seus drets per aconseguir una societat millor i una igualtat real. L’educació és cabdal per fer front al problema. Cal insistir en la cor­responsabilitat en les tasques familiars perquè les dones no es vegin obligades a triar entre família i feina. També cal promoure iniciatives en el marc de les administracions públiques del país per aconseguir una presència més equitativa de les dones. Per cert, què se n’ha fet de la comissió nacional i del pla d’actuació per a la igualtat que va promoure l’anterior Govern?

Categories: Uncategorized Tags:
  1. Júlia
    08/03/2012 a les 14:01 | #1

    Molt bona columna Mª Jesús. Esperem que ela nostres responsables polítics reaccionen