Mª Jesús Lluelles

Portugal està en crisi i les projeccions econòmiques no auguren creixement per al proper any. Les fortes mesures d’austeritat, a canvi del rescat de 78.000 milions d’euros efectuat pel Fons Monetari Internacional i la Unió Europea, afecten greument el consum intern, mentre la població s’enfronta a impostos més alts i a retallades salarials. Es preveu que la demanda interna caigui un 6,2% enguany i es tem que es necessitaran més fons de rescat a causa del deteriorament constant de la situació econòmica.
L’Estat portuguès té necessitat de diners i, en el seu afany recaptatori, ha incrementat el valor de l’impost municipal sobre béns immobles (IMI), que passarà del 0,7% al 5% del valor cadastral. La mesura només afectarà els residents portuguesos en paradisos fiscals i, dissortadament, Andorra continua rebent aquesta consideració per part de Portugal, quan ja ha deixat de figurar com a tal a les llistes de l’OCDE, després de la signatura dels convenis d’intercanvi d’informació fiscal entre els quals hi figura un de signat i aprovat per la mateixa assemblea de la República portuguesa. La comunitat lusitana d’Andorra viu com una gran injustícia l’increment d’aquest impost que afectarà un col·lectiu que va estar obligat a emigrar, que no sempre ha tingut les coses fàcils i que, actualment, no viu el seu millor moment per la crisi de la construcció, sector en què ha desenvolupat preferentment l’activitat laboral. L’impost grava els estalvis que els immigrants reinverteixen al seu país d’origen per tenir una llar per jubilar-se.
El paper mediador assumit pel Govern andorrà en el conflicte constitueix un reconeixement a una comunitat que ha contribuït al desenvolupament econòmic i social del país. El tancament de l’ambaixada i el que no s’hagi nomenat encara un cònsol honorari no ajuden a clarificar una situació que requereix dedicar els esforços diplomàtics necessaris per arribar a una solució justa. Entristeix que ni l’apropament amb l’acord bilateral, ni el fet que Andorra hagi fet els deures en matèria d’intercanvi de dades fiscals, serveixin per protegir una comunitat que gairebé fa mig segle que és al país, que ha aportat treball, cultura i descendència i que forma part del cos social nacional.

S’entén per assetjament psicològic la conducta de violència psicològica intensa, reiterada i mantinguda en el temps, exercida des d’una posició de poder, que no ha de ser necessàriament jeràrquica, amb la finalitat de crear un entorn que pertorbi la vida laboral de la víctima. Aquesta conducta, que atempta contra la dignitat i la salut de la persona, afecta les persones susceptibles de ser envejades per les seves qualitats i les vulnerables per determinats trets físics. La finalitat fonamental de l’assetjament és aconseguir que la persona deixi la feina. Els més exposats són els eventuals, les dones joves i els treballadors de l’administració pública, la sanitat, l’educació i les institucions penitenciàries. Les activitats de l’assetjador tenen un impacte econòmic negatiu per al conjunt de la societat, ja que condueixen la víctima a desenvolupar malalties greus, físiques o mentals, que provoquen absentisme, baixes laborals i canvi de feina. El prestigiós sociòleg Peter L. Berger destaca que en els sistemes de treball marcats per la disciplina existeixen unes xarxes de grups poc visibles amb uns codis de comportament superposats a l’organigrama oficial i insisteix que cal penetrar la cortina de fum de la versió oficial per copsar els senyals que arriben de sota.
El Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) ha difós, a través de la seva pàgina web, el resultat d’una enquesta sobre el clima laboral al comú de la capital, a la qual van respondre la meitat dels 492 treballadors fixos. El mèrit de l’enquesta, malgrat les limitacions metodològiques, és el d’analitzar un tema tan sensible com el del clima laboral. Criden poderosament l’atenció les respostes a l’apartat relatiu a l’assetjament moral, és a dir, la “percepció que es té sobre situacions on s’han pogut patir, personalment, abusos per part dels caps”. El 40% dels que responen diuen haver estat víctimes de maltractament psicològic; és a dir, quatre de cada deu empleats han estat víctimes de mobbing i, fins i tot, onze treballadors afirmen haver patit maltractament físic. Els gestors polítics estan obligats a posar els mitjans que permetin detectar abusos de poder i no oblidar que l’assetjament, en qualsevol forma, és un greu atemptat als drets fonamentals de la persona.