La pèrdua de la influència francesa
Durant els anys seixanta i setanta del segle XX, la cultura francesa va gaudir d’un reconegut prestigi entre la població del país, encara que els residents d’aquesta nacionalitat fossin només el 5 per cent de la població. La visita oficial del copríncep De Gaulle, l’any 1967, va culminar un procés que va permetre a l’administració andorrana beneficiar-se de la col·laboració tècnica francesa. Amb aquesta visita històrica, el Copríncep marca els destins d’Andorra d’una manera especial i dóna suport al nou model econòmic de país. Els esforços esmerçats per l’administració gal·la es van traduir en diversos projectes, com ara la creació d’un sistema de seguretat social o la consolidació d’un model de recaptació fiscal basat en les taxes a mercaderies i carburants, avenços de gran importància per al futur del país. Igualment, els projectes per millorar les comunicacions amb França, a través de túnels que connectessin amb la xarxa viària francesa, van tenir el suport de les autoritats gal·les i el dels tècnics de diferents ministeris. En aquesta època, el francès era un idioma d’ús habitual al car rer o a les botigues. Amb el canvi de mil·lenni,s’assisteix a un retrocés de l’ús del francès entre la població andorrana, mentre que el castellà i el portuguès cotitzen a l’alça. Les autoritats franceses han reconegut, en repetides ocasions, que manca cooperació en matèria universitària, ja que la major part dels alumnes que estudien batxillerat en el sistema educatiu francès prefereixen anar a Espanya a cursar estudis superiors, en lloc de fer-ho a França. Es dóna la paradoxa que, mentre el nombre de residents s’ha incrementat, la xifra d’assalariats francesos s’ha reduït. Sembla que França està interessada per recuperar el pes específic que havien tingut la llengua i la cultura francesa a Andorra i, amb aquesta finalitat, es planteja bastir un nou liceu a Encamp i millorar les comunicacions viàries francoandorranes. L’excessiva dependència espanyola per la pèrdua de la influència francesa comporta un empobriment cultural i una ruptura de l’equilibri tradicional amb els dos grans veïns. La geopolítica aconsella recuperar l’estabilitat de la balança cultural que va contribuir a fer d’Andorra un territori de referència a escala regional.
100% d’acord amb Vostè. Es podria atribuir de forma justa aquesta tendencia a la forta imigració espanyola i portuguesa. Però, també, les institucions publiques demanen molt mes ajuda a espanya que no a França. El 90% de les consultories contyratacdes per les institucions son espanyoles. Com bé diu, empobreix drasticament la cultura dels andorrans malbaratant la increible sort de poder gaudir de dues cultures diferents.
La gran culpa de tot això, les decisions politiques des de fa 20 anys.
Tot això, sense oblidar que Andorra té una única cultura pròpia, que no ho esmentes. Una cultura andorrana de base catalana. La resta són un afegit, però no un substitutori.
Afortunadament, l’actual riquessa cultural d’Andorra es basa en la seva pluralitat. Avui no es pot parlar de cultura única, de base catalana. Els afegits que diu el Gerard conformen una nova cultura al barrejar-se amb la cultura primera.
No oblidem que un dels principals atractius d’Andorra és la seva tolerància.
Cal dir que la cultura i formes de ser franceses de fa 20 anys ja no són les mateixes que ara. Com exemple l’educació del sistema públic francés , ha perdut en una gran consideració dins el context europeu. Actualment està considerat un mal sistema, que no s’ha sabut renovar . El problema no és doncs que Andorra no sap mantenir l’equilibri sinó que la manera de fer francesa és menys interessant per nosaltres. Crec.