Canvi d’horari
A força de repetir-ho any rere any tothom ho dóna per cert, però encara no he sentit mai ningú que ho demostri amb dades incontestables. Ens diuen que amb el canvi d’horari ens estalviem un munt de diners i d’energia, però jo el que veig és que l’enllumenat públic s’encèn quan es fa fosc i s’apaga quan surt el sol, independentment de l’hora que marca el rellotge; que a les fàbriques, oficines i botigues es treballa tot l’any amb llum artificial; que els rètols lluminosos dels comerços i els plafons d’informació públics funcionen les vint-i-quatre hores tot l’any… A banda que el primer que fa tothom quan es desperta, sigui hivern o estiu, és encendre el llum, entre d’altres coses per no trencar-se el dit petit del peu buscant les espardenyes a les palpentes. Aleshores, on és l’estalvi? A més, d’aquí a quatre dies als carrers principals i a les façanes dels grans establiments comercials es penjaran milers i milers de bombetes per anunciar que arriben les festes nadalenques. ¿Tant s’estalvia amb el canvi horari per malbaratar alegrement milions de kilowatts en guarniments que no tenen cap més funció que incitar el personal al consum compulsiu? En canvi, el que sí que s’ha comprovat és que el canvi horari causa trastorns a moltes persones, en especial a la canalla i a la gent gran, per l’alteració sobtada de les rutines diàries; però es veu que ningú no ha avaluat encara quants diners costen aquests trastorns al sistema de salut públic, i ja se sap que al nostre món tot allò que no té un cost ben definit no és important. Per això ens segueixen robant una hora cada primavera per tornar-nos-la devaluada a la tardor.
