Mentides
La veritat és unívoca, mentre que la mentida és polièdrica. Per això la mentida té tants i tants partidaris al món. La veritat és austera; la mentida, en canvi, deixa un ampli marge a la fantasia, a la creativitat (l’art és, al capdavall, la representació d’una mentida), i fins i tot, en moltes ocasions, proporciona una íntima satisfacció al mentider. De petits ens eduquen perquè no diguem mentides, malgrat que ens menteixen constantment (pel nostre bé, és clar). De més grandets ens diuen que la mentida és un hàbit mal vist socialment, malgrat que ens segueixen mentint constantment (però ara en benefici del mentider). La veritat és que es diuen moltes mentides sobre la mentida. Una societat d’individus absolutament sincers estaria condemnada a l’autodestrucció immediata. Sovint és gràcies a la mentida que la convivència es fa suportable. Fins i tot la convivència amb un mateix. Ara que toca fer balanç de l’any que s’acaba, t’adones que les hemeroteques estan plenes de mentides clamoroses que tots ens hem volgut creure, confiant potser que tot s’arreglarà espontàniament, més tard o més d’hora. Als auguris per al nou any també és ben fàcil detectar un munt de mentides: algunes de ben-intencionades; i d’altres, necessàries per salvar la pell de qui les diu almenys uns mesos més. I molts de vosaltres també us voldreu creure les pròpies mentides, un any més, mirant de pal·liar mentides anteriors que ara es revelen com un fracàs inapel·lable. Aquesta nit mateix, quan, amb la boca encara plena de pellofes de raïm, desitgeu un bon any als qui us envolten, molts de vosaltres, potser per pura rutina, mentireu. Tot i així, bon any a tothom, mentiders inclosos.
