‘Soylent green’
Al film de Richard Fleischer, l’acció passa el 2022 en un món superpoblat on l’efecte hivernacle ha fet desaparèixer els aliments naturals. La gent s’alimenta d’una mena de pinso, el soylent green, que el fabricant diu que fa mitjançant algues marines, però en realitat el fabrica amb els cadàvers dels avis que fa matar, resolent així dos problemes d’un cop. A la ficció de ZP, l’acció passa pels volts del 2024, en una societat on els padrins són majoria i no hi ha diners per pagar la pensió a tots. Com que en aquesta societat queda lleig anar matant avis pel carrer, a ZP se li ha acudit estalviar diners per la via de matar-los administrativament, resolent així dos problemes d’un cop. Només cal anar allargant la data de jubilació, de manera que, un cop jubilats, tinguin tot just temps d’anar un hivern a Benidorm abans d’ingressar al tanatori. El film de Fleischer és angoixant; la ficció de ZP, a més, és indignant, injusta i fins i tot diria que il·legal. Mentre que ara la gent comença a treballar als 18 anys o més tard, molta de la gent a la que vol ajornar la jubilació va deixar l’escola de ben petita per posar-se a treballar, amb el compromís per part de l’Estat (atès que la cotització és obligatòria) que a partir dels 65 anys els pagaria una pensió. Canviar unilateralment la norma, a més de ser deshonest, em sembla que deu fregar el frau de llei. A banda que hi ha sistemes molt més efectius per garantir les pensions futures. El pitjor, però, d’aquesta ficció, és que pot esdevenir realitat en qüestió de mesos. I, si això passa, no m’estranyaria gens que Andorra seguís el mateix camí, tal com estan els comptes de la CASS.
