Valentí
Això és un avís per als despistats: diumenge vinent és Sant Valentí, una bonica (?) tradició anglosaxona importada, sembla ser, per uns grans magatzems amb la idea de fer negoci a costa de les manyagueries dels enamorats. De manera que si no voleu que la parella us doni la tabarra tot el dia i us deixi sense futbol al vespre (i sense altres esports la resta de la setmana), val més que diumenge tingueu un detallet, ni que sigui a contracor. Tret, és clar, que us estimeu més passar la diada amb la mascota abans que amb la parella. Poca broma, perquè segons una enquesta que ha fet pública l’agència Reuters, a Espanya una de cada cinc persones és d’aquest parer; i a França, una de cada deu. D’Andorra no hi ha dades, però deu ser un terme mitjà entre Espanya i França, com sol passar en aquest país. Segons les respostes dels 24.000 enquestats arreu del planeta, els turcs són els que més s’estimen la companyia animal (un 49%), i la mitjana mundial estaria al voltant del 21%. La notícia, però, no explica el motiu d’una o altra opció, la qual cosa dóna peu a pensar que o bé molta gent se sent sola al món, o bé hi ha molt pirat deixat de la mà de Déu, o, encara pitjor, hi ha molta gent amb tendències inconfessables que no goso explicitar en horari infantil. També hi ha els que quedem fora de tota sospita i coacció en no tenir ni mascota ni parella, i aprofitem la diada, per exemple, per veure alguna de les moltes i bones pel·lícules que s’han fet sobre la matança de Sant Valentí del 1929 a Chicago o, si no tens el dia gore, per escoltar diferents versions de My funny Valentine entre les encisadores aromes d’un vell single malt.
