La conxorxa
Sé que no hauria de dir fins haver-ho contrastat, però no em puc treure del cap que la nevada de dilluns és part d’una conxorxa orquestrada per l’alcalde de Barcelona per enfortir la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics d’Hivern el 2022. No tinc ni idea de com s’ho ha fet, però ha estat una jugada brillant: d’una banda ha demostrat que es pot organitzar l’eslàlom a la carretera de Vallvidrera; i de retruc ha ajudat a atiar el foc contra el conseller Saura, que un cop més era al lloc equivocat en el moment més inoportú. Si fins ara Andorra ho tenia difícil per ficar cullerada en la candidatura de Jaca o en la de Barcelona, després de l’exhibició de domini dels elements per part d’Hereu encara ho tindrà més magre; però en compensació potser es podrà beneficiar d’un expert en l’art de fabricar excuses en contra de tota evidència. No conec ningú tan capaç com ell de dir una cosa i la contrària al mateix discurs i concloure que la responsabilitat de tot plegat és d’algú altre. O del maleït atzar. Jo crec que en el fons ell també ho sap, o si més no ho sospita, que és víctima d’una conxorxa, i per això se’l veu sempre amb cara de pomes agres i més perdut que Belén Esteban en una biblioteca. No val a badar, però, cal fitxar-lo abans no arribin les pluges de primavera i els conjurats l’acabin d’enfonsar per sempre més. Imagineu, per exemple, com hauria guanyat, amb les seves incomparables qualitats esquizodialèctiques, la crònica d’aquest bloqueig que és i no és, en espera d’un acord que no arriba mai, mentre el país camina al ralentí. Decididament, ens cal algú com Saura que almenys posi una nota d’humor entre tant despropòsit.
