Miquel Vigo

Siguis o no del Barça, aquesta setmana es comença a decidir el grau de felicitat de què gaudiràs durant l’estiu. D’aquí a no res arribarà el maig, de sobte les platges es començaran a omplir de gent panxa enlaire, i tu no voldràs ser una excepció. Tant se val si els brots verds de la bonança econòmica tiren amunt o si s’han glaçat amb el temps canviant de l’inici de primavera. Ja s’ha vist aquesta Setmana Santa que, amb crisi i tot, tothom cerca la manera de fugir de la seva realitat quotidiana. Benaurada crisi, que ens omple els hotels (segons els empresaris del sector) i manté les hipoteques barates. També és mala sort, però, que hi hagi tants aturats entossudits a recordar-nos la cara més dura de la realitat; però cal no amoïnar-se, que ja se sap que d’esgarriacries n’hi ha a tot arreu. Convé, en canvi, mirar cap endavant, cap al futur de sol i platja que ens espera a tan sols un full del calendari. Segur que ja t’hi veus, radiant, amb la pell daurada com un déu antic (bé, saltat si de cas els primers fotogrames, quan encara surts amb aquell color blanc groguenc dels iogurts caducats), i amb un somriure de satisfacció digne del millor anunci de dentifrici. Sí, és fàcil d’imaginar, però aconseguir que esdevingui una realitat costa molts sacrificis. I el compte enrere ja ha començat. És urgent posar-se a dieta. Des d’avui mateix. Des d’ara mateix. Cada minut perdut és un gram més que s’afegeix a la teva ja prou incontinent cintura. No t’ho pensis més i fes com jo, que tot just escurar la darrera engruna de la mona he començat una dieta severíssima. És més, n’estic fent dues, de dietes, perquè he notat amb una de sola em quedava amb gana.