De rebaixes
“Per Sant Jordi, si no et regalen un llibre ets un marginat”, diu el llibreter convocat a la tertúlia. Potser sí, però m’estimo més ser un marginat que haver d’agrair un regal fet sense ganes i sense criteri. L’editor d’un gran grup català rescata el tòpic (discutible) que enlloc no hi ha cap festa on hi participi tanta gent al carrer com Sant Jordi, la qual cosa ja justifica la festa per ella mateixa. Jo, en canvi, pensava que es tractava de celebrar la gran festa del llibre, però es veu que sóc un antic i un sentimental. L’editora d’un segell petit diu que sí, que és una festassa, però que cal anar amb compte que no “perdi perfil”, perquè cada cop s’hi veuen més paradetes que venen de tot menys llibres o roses. Tots assenteixen (sense gaire entusiasme) i tornen a la promoció de la mercaderia, que és del que es tracta. Tanmateix, si cada vegada més gent mira de treure quatre euros de la diada venent el que sigui, potser és perquè les editorials són les primeres que l’aprofiten per col·locar autèntics saldos entre una clientela poc escrupolosa, de manera que Sant Jordi cada any sembla més el primer dia de les rebaixes, quan la gent també s’amuntega davant els aparadors i remena i remena fins que troba alguna cosa que li faci el pes, encara que no li calgui per a res. I si no ho troba, però es pot endur un collaret o una terrissa a bon preu, doncs sempre és un consol. Així que demà anirem de rebaixes, a veure si a força de triar i remenar apareix algun títol d’aquells que, quan vénen visites, no l’has d’amagar darrere la ballarina flamenca (aquella que et van portar de Sevilla uns amics poca-soltes) per no passar vergonya.
