L’hora fosca
Alguns mitjans fins i tot parlaven de “croada per salvar el planeta”. Cal ser molt hiperbòlic per dir-ho així, i molt ximplet per creure-s’ho, amb tots els respectes (o no) pels que van secundar la iniciativa. En tot cas, cal tenir molt mala memòria per oblidar-se tan aviat de com va acabar la cimera de Copenhaguen i sumar-se alegrement a l’apagada d’una hora (a Andorra, com que és un país petit, l’hora és va quedar en 15 minuts) de dissabte passat, tot pretenent que això és un benefici per al medi ambient. Ni tan sols li veig la utilitat com a gest simbòlic, sinó que sembla més aviat una manera de culpabilitzar els ciutadans d’allò que els que tenen la paella pel mànec es passen per l’arc de triomf, i ja n’hi ha prou d’això. La incredulitat encara creix més en constatar que entre els presidents que ha tingut la WWF (l’entitat ecologista promotora del happening) es troben alts directius relacionats amb la petroliera Shell i amb la indústria hidroelèctrica britànica. Els més voluntaristes potser argumentaran que per alguna cosa cal començar. Molt bé; doncs si és així, llavors les institucions que s’hi han afegit haurien de ser consegüents i, per exemple, il·luminar els seus edificis amb bombetes de baix consum. I, ja posats, bolcar tota la seva influència a afavorir l’ús d’energies renovables, cosa que no veig que tinguin intenció de fer. Mentre això no passi, l’anomenada “hora del planeta” no deixarà de ser una altra hora fosca en una època de foscor informativa pel que fa als interessos reals dels grans grups energètics i econòmics del mateix maltractat planeta que diuen voler salvar.
