Credibilitat
Li ho deia Ben Kingsley a Robert Redford a Sneakers: “El món no es mou en funció del que passa, sinó en funció de la percepció que la gent té d’allò que passa.” La moral de la pel·lícula és que a tots ens aniria millor en un món sense secrets, on tothom tingués accés a una informació veraç del que l’envolta. Però aquesta conclusió és tan ingènua com impossible, senzillament perquè la veritat absoluta sovint no existeix. En lloc de la veritat, el que importa és la credibilitat. Si tens credibilitat, generes confiança i tot el que fas és beneït per l’opinió pública. En cas contrari, diguis el que diguis tothom et prendrà per un farsant. És el que passa ara a Europa. Com que no hi ha manera que la Unió Europea tingui una única veu en política internacional, i a més cadascuna de les veus que sonen parlen en funció d’interessos particulars, els especuladors financers han trobat un terreny abonat per sembrar la por i la desconfiança (que són precisament dos dels pilars més forts de l’especulació) entre els inversors. Els especuladors tampoc no en tenen gaire, de credibilitat, però com que són jutge i part alhora tenen la paella pel mànec. Alguns experts diuen que la recepta per tenir credibilitat (i, per tant, generar confiança) en els mercats financers és tenir un pla d’acció i seguir-lo de manera coherent. Ara que Andorra vol emetre deute públic, caldria demanar-se abans si (amb la falta d’entesa entre els grups polítics) està en condicions de generar confiança a les borses internacionals; perquè si no és així, potser l’emissió atraurà més especuladors que inversors, i encara faran més destrossa en l’economia del país.
