Necrofília
Segurament, ben pocs establiments comercials han gaudit d’una campanya de llançament tan potent com el supermercat de la mort que Gunter von Hagens ha obert a una localitat prop de la frontera entre Alemanya i Polònia. Un diari brasiler titulava: Anatomista alemany ven cossos a pedaços; mentre que a Europa la majoria d’agències i mitjans feien servir adjectius com morbós i macabre, per esmentar els més suaus. Von Hagens és l’inventor d’un procés de conservació dels cossos conegut com a plastinació, que consisteix a substituir l’aigua i el greix dels teixits per silicona i resines, amb la qual cosa evita la putrefacció i dóna als músculs i vísceres un aspecte que fa força goig, si aconsegueixes superar l’angúnia inicial. Segons algunes fonts, els cossos estarien destinats a centres mèdics i hospitals, i tenen una funció eminentment didàctica; però segons altres mitjans, com el diari alemany Bild, qualsevol persona pot comprar un cadàver plastinat per al saló de casa per 57.000 euros, o adquirir un parell de testicles (a 360 euros la peça) com a objectes decoratius. Von Hagens, que ja va ser objecte d’una forta controvèrsia quan va organitzar una sèrie d’exposicions on mostrava el seu treball com a obres d’art, ha aconseguit ara indignar tots aquells que veuen aquest comerç com una aberració. El temps dirà si Von Hagens és un malalt o un geni que ha dut al límit allò que la veritable bellesa és a l’interior. El seu cas, tanmateix, em sembla una bona metàfora per descriure el nostre món, encaparrat a mantenir sistemes socials agonitzants (si no difunts), sense que ningú l’encerti a l’hora de trobar nous referents de futur.
