G-1
Va el president al parlament nacional i diu que la cosa està molt malament i que cal retallar despeses d’on sigui, començant pel capítol d’ajudes als països del Tercer Món. Va el mateix president a Toronto, i a la roda de premsa final diu que estan molt i molt decidits a ajudar els països del Tercer Món, entre d’altres coses perquè això ajudarà també al creixement econòmic global. Al parlament, diu que per estalviar recursos es retiraran amb efecte immediat els incentius a les empreses relacionades amb les energies renovables. A Toronto, diu que hi ha la convicció compartida que cal combatre el canvi climàtic i, per tant, cal fomentar arreu l’ús d’energies renovables… La incògnita és saber si els altres 19 que eren a Toronto són igual de desmemoriats. Per les informacions que arriben de França, per exemple, sembla molt que Sarkozy també practica el bonic costum de canviar alegrement de discurs segons li convé. Així, no és d’estranyar que a la cimera del G-20 l’únic acord fos a l’hora de fer una pausa perquè els megalíders planetaris poguessin veure els partits del Mundial de futbol. Com que es veu que Sarkozy és qui reparteix les cadires per a aquesta mena de festetes (com es va demostrar amb ZP), quan vingui a Andorra a final de juliol, a més de demanar-li què se n’ha fet de la seva croada contra els paradisos fiscals, li podríem demanar seients de primera fila per a la propera cimera. Al G-20, Andorra no hi té res a fer; però si es tracta de reunir-se com una colla de G-1, cadascun dels quals va a la seva bola, Andorra és tan digna de ser-hi com qualsevol altre. Tret que al cap del Govern no li agradi el futbol, és clar.
