Insatisfets
T’asseus tranquil·lament a la terrassa del xiringuito, de cara al mar, i en qüestió de minuts pots enllestir un complet catàleg de sacsons, panxes cerveseres, pistoleres cel·lulítiques i flacciditat muscular de tota mena, que els respectius propietaris passegen amb absoluta naturalitat. Hom podria deduir d’aquesta actitud despreocupada que la majoria de la gent assumeix el seu cos sense complexos (que, d’altra banda, seria el més assenyat), però les estadístiques diuen el contrari. Resulta que Espanya és el cinquè país del món (i el primer d’Europa) on es fan més tractaments estètics. L’augment de pits, la rinoplàstia i la liposucció en són alguns dels més demanats. Els que se sotmeten a aquests tractaments diuen que volen “sentir-se millor i amb un aspecte més jove i natural”. És a dir, que estan insatisfets amb el seu aspecte, que al capdavall és la façana de la seva existència. A força de veure a les pel·lícules, als anuncis i a d’altres entreteniments per l’estil que la gent que s’ho passa bé i, a més, aconsegueix tot allò que vol, té una figura escultural i un rostre més aviat maco, n’hi ha una bona colla que ha confós realitat i ficció i es pensa que canviant d’aspecte canviarà també el rumb de la seva vida. Després, és clar, el dia a dia demostra el contrari, i llavors els estalvis que no s’ha endut la clínica se’n van en consultes al psicòleg i en antidepressius. Tret dels perseverants que tornen una vegada rere l’altra al mercat de pròtesis, i fan del seu cos un veritable mostrari de silicones vàries, fins al punt que el dia que es morin el problema serà decidir si se’ls ha d’enterrar al cementiri o al contenidor groc.
