Aventurers
El britànic Ed Stafford, de 34 anys, s’ha convertit en el primer home a recórrer a peu els 6.800 quilòmetres del curs del riu Amazones, segons van informar dimarts des de Rio de Janeiro. Una travessa de 28 mesos (23 dels quals acompanyat del peruà Gadiel Sánchez, i la resta en solitari) farcida d’ensurts i dificultats, però en què, malgrat tot, ha pogut ajudar-se del avenços de la ciència (ordinador connectat a la xarxa, guia per GPS, etc.). Reconec que no seria capaç de fer ni una petita part del trajecte que ha seguit Stafford, i que tan sols l’esment de la bonica fauna que viu a la selva amazònica (serps de tots colors, formigues gegants, mosquits insaciables, aranyes peludes…) ja m’esgarrifa, però tot i així aquesta notícia, com gairebé totes les relacionades amb expedicions semblants, em produeix la sensació que no deixen de ser aventures de segona divisió comparades amb les que van viure Roald Amundsen, David Livingston, Cecil Rhodes i tants d’altres exploradors anteriors que es van endinsar en terres ignotes, sense mapes i sense més aparells que una brúixola i un sextant. Avui, amb tot el planeta cartografiat i envoltat de satèl·lits que et permeten saber on ets en cada moment, la veritable aventura consisteix a conèixer els propis límits. Suposo que aquest deu ser el sentit de la travessa d’Stafford, però per a això no calia anar-se’n tan lluny. N’hi ha prou a connectar-se a qualsevol xat i començar a intercanviar missatges amb una simpàtica senyoreta que, en realitat, pot ser un traficant d’opi xinès o un psicokiller d’Arkansas. I descobrir, entre espantat i excitat, que preferiries que fos així.
