Estalviadors
L’alcalde de Roma, Gianni Alemanno, i el primer ministre britànic, David Cameron, s’han llevat estalviadors aquesta setmana i s’han engrescat en una competició particular a veure qui la diu més grossa a l’hora de proposar maneres de sanejar les arques públiques. El primer va ser Alemanno, qui diu que cal instituir un impost que gravi les manifestacions perquè cada cop que n’hi ha una a la capital italiana li costa a l’ajuntament uns set mil euros. No sé com ho ha calculat, l’alcalde, però el que és segur és que s’ha oblidat de posar a la balança el petit detall que, en una democràcia, l’ús lliure i pacífic de la via pública, sigui per passejar o per manifestar-se, és un dret bàsic de tots els ciutadans i no tan sols dels que ho poden pagar. Un dia després, Cameron ha anat més enllà i ha llançat la idea que per recaptar diners el millor és privatitzar els parcs naturals, espais protegits i fins i tot uns tres mil quilòmetres dels cursos fluvials del país. L’oposició dels ecologistes ha estat immediata, però es veu que Cameron, a més de calcular els ingressos que obtindrà, també ha comptat que és la mesura que li costarà menys vots, i entre conservar els boscos o conservar la cadira ha triat la segona opció. El més descoratjador, però, és constatar com arreu sempre s’acaba retallant dels mateixos capítols i es deixa intacta qualsevol despesa que tingui a veure amb els privilegis i fins i tot el confort dels qui governen. Potser és la xocolata del lloro, però almenys serviria per fer arribar a la població el missatge que no sempre són els mateixos els que han de fer sacrificis mentre quatre espavilats fan negoci a costa de la misèria del veí.
