Ciències i lletres
Deu ser per la tornada a l’escola que les darreres setmanes han sortit a la premsa diversos articles defensant, des de punts de vista també molt diversos, l’encert d’afavorir l’ensenyament de les ciències als nois en edat de formació. Els avenços científics, certament, han proporcionat a una part (petita) de la humanitat uns nivells de benestar mai vistos, i, per tant, sembla raonable fomentar l’estudi de les ciències a l’escola. Però sempre que no es deixi de banda l’estudi de les lletres, com es deia abans de manera genèrica, perquè en un altre cas la ciència pot dur (i sovint ho fa) a seguir camins equivocats. Un exemple d’això, anecdòtic però significatiu, podria ser el comunicat enviar per Hillary Clinton en la Diada de Meritxell. Segurament, algun dels seus assessors, amb una formació excel·lent per analitzar dades numèriques, haurà vist una estadística tronada i ha tret la conclusió que Andorra “és un exemple excel·lent d’èxit econòmic modern i d’ocupació plena en el continent europeu”. Si l’assessor hagués tingut també una bona formació en disciplines com ara la sociologia o la història, possiblement hauria arribat a una altra conclusió, i hauria estalviat a la senyora Clinton un paper tan proper al ridícul. És de suposar que el comunicat volia ser un elogi al Principat, però, en el millor dels casos, resulta un sarcasme; i en el pitjor, una punyalada per l’esquena a l’executiu, perquè si realment Andorra és com afirma la secretària d’Estat americana, llavors el que diu el comunicat és que el Govern andorrà no sap per on navega. Ni tampoc tindria sentit la reflexió d’ahir del síndic, compartida, diuen, per tothom.
