Miquel Vigo

Fóra desitjable que els conflictes de convivència es poguessin resoldre apel·lant al civisme, l’educació i el respecte mutu, però en comptes d’això hi ha cada cop més la tendència generalitzada d’anar a cal legislador per resoldre els problemes amb el veí. Així, sembla que més aviat que tard Andorra se sumarà a la llista de països amb una regulació antitabac que determinarà, de moment, on es pot fumar i on no. Imagino que la futura llei, com les que s’han fet a la major part de països europeus, es fonamentarà en un principi de salut pública. Però aquest principi és fals, perquè en cas contrari el que caldria no és restringir el consum, sinó prohibir-lo, així com la venda i la producció, tal com es fa amb altres substàncies nocives per a la salut. És clar que, en aquest cas, a veure qui gosa dir als tabaquers que calin foc als assecadors i es dediquin a conrear tramussos. Que es tracta d’un conflicte de convivència es veu, a més, en el fet que molta gent que està a favor de la llei argumenta com a principal raó que li molesta el fum del tabac. I ho entenc, que molesti; però si cal legislar sobre tot allò que resulta molest a un nombre suficient de ciutadans, des d’ara mateix demano que s’engegui una campanya de recollida de signatures per legislar contra les persones amb halitosi, i una altra contra els fanàtics del bricolatge, i contra els que posen els discos de Falete a tota pastilla. Preferiria, en canvi, que a l’escola i a casa la canalla tingués una bona formació cívica des de ben petits, a veure si algun dia som capaços de conviure civilitzadament sense que calgui una llei per saber què hem de fer en cada lloc i en cada instant.