Col·lapse
Hom diria que els embussos homèrics que es formen per entrar o sortir cada cop que hi ha un pont o un cap de setmana llarg haurien de tenir un efecte dissuasiu en el turisme, i que la gent s’hauria d’acabar avorrint de malbaratar miserablement bona part del seu temps d’oci o de vacances fent cua a les carreteres del país. Però es veu que l’instint gregari de l’ésser humà és més fort que la lògica, i, així, com més llarga és la cua, més gent s’hi apunta. És per això que el col·lapse circulatori de dilluns passat, que la televisió catalana va arribar a definir com a històric (no sé si n’hi ha per a tant, però déu n’hi do), és una excel·lent notícia per a la malmesa economia d’Andorra, no tan sols per la gentada que ha vingut aquest pont, sinó per la que vindrà durant les pròximes setmanes, ansiosa de sumar-se a la caravana com més lluny de la frontera millor. I, si queda temps, potser fer una esquiada o anar a fer el badoc davant els aparadors dels carrers comercials. Abans de tirar coets, però, caldrà fer números i veure quin balanç deixa a la caixa aquests cinc dies; i, malgrat tot, caldrà també esperar a veure què hi diu el projecte de llei de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social que probablement es votarà al Consell la setmana vinent, perquè si aquestes mesures se segueixen basant en la confiança que Andorra continuarà sent un destí turístic preferent per temps indefinit, i que les reformes fiscals que s’han d’aprovar en breu no restaran competitivitat al comerç, aleshores ni l’instint gregari ens salvarà que d’aquí a uns anys el col·lapse no sigui circulatori, sinó econòmic.
