La granota
Entre les moltes imatges corprenedores que arriben aquest dies del Japó se n’ha colat una que d’entrada tindria fins i tot un punt divertit, si no fos pel context que l’envolta. És la imatge del portaveu del govern sortint a explicar davant el mitjans les novetats de la situació vestit amb una granota de feina. Fins i tot amb el detall impagable del bolígraf de plàstic sobresortint de la butxaca del pit. Diu que els membres del govern japonès es vesteixen així aquests dies per recordar a la població que són servidors públics i que estan treballant per restablir la normalitat al país. Segurament, allà aquest gest té un sentit seriós i la gent s’ho deu prendre com un signe de confiança. Per aquesta banda del món, en canvi, si a cap responsable polític se li acudeix sortir amb una granota de feina davant l’opinió pública enmig d’una catàstrofe nacional, em fa l’efecte que no duraria ni dos minuts en el càrrec. Al Japó, la gent ha actuat de manera molt disciplinada fins i tot en els moments de més confusió. Aquí, en canvi, se sol associar disciplina amb autoritarisme, i difícilment ningú fa cas de cap dirigent que en lloc de recórrer a la jerarquia instituïda fa el pas, ni que sigui simbòlic, de posar-se al teu costat per sortir d’una situació complicada. Ara, que, com que mai no és massa tard per aprendre quelcom de nou, es podria provar d’implantar la moda governamental nipona, a veure què passa. Potser així s’evitaria que de tant en tant hi hagi qui confon la vocació de servei públic amb la vocació de servir-se del públic. I algun fins i tot s’hauria estalviat maldecaps per no guardar les factures dels vestits que diu que va comprar.
