Miquel Vigo

Setmanes enrere s’anunciava la defunció del Festival de Pallasses per falta de finançament. Dilluns es feia públic que el Govern ha destinat 225.000 euros a patrocinar la Vuelta. Són dues decisions independents, desvinculades, però que, considerades conjuntament, mostren quines són les prioritats a l’hora de promocionar Andorra a l’estranger, i que, en conseqüència, defineixen quin és el model de país pel qual es vol apostar. Estic convençut que els experts en màrqueting coneixen molt bé el seu ofici, tot i que mai no n’he sentit cap explicar clarament (més enllà dels desitjos i les estimacions) quina rendibilitat real tenen aquestes promocions. L’argument principal, en aquest cas, és que la campanya tindrà una audiència potencial de 80 milions d’espectadors. Certament, cap funció teatral ni cap concert assolirà mai una xifra semblant d’espectadors. Fins i tot en el supòsit que s’enregistrés seria molt difícil arribar a una audiència tan nombrosa. Tot i així, mai he trobat ningú que recordi amb fruïció el patrocinador d’una cursa ciclista i rarament de cap altre esdeveniment esportiu, però sí conec molta gent que recorda intensament l’actuació d’aquella orquestra o d’aquell intèrpret que el va emocionar tant vint anys enrere, o aquella representació tan sublim que fins i tot li va canviar la vida. No sé si d’aquests 80 milions d’espectadors que descobriran que existeix un país anomenat Andorra en veurem gaires pels carrers i les valls del Principat, però em sembla molt que deixar-se enlluernar per les grans xifres no és un fonament gaire sòlid per bastir res. Només cal recordar d’on vénen els mals de l’economia que patim actualment.