Miquel Vigo

Ara que molts de vosaltres ja heu comprovat en les pròpies carns (mai més ben dit) el fracàs de tants esforços i tants sacrificis primaverals, recordeu allò que deia el Perich, que només cal considerar de posar-se a dieta si es dóna el cas que, tot prenent el sol a la platja, arriba un grup d’ecologistes i s’encaparra a tornar-te al mar. Cal pensar també, per quan l’oblit o l’optimisme desaforat ens torni a empènyer a seguir qualsevol dieta miraculosa, que si n’existeixen tantes, de dietes, deu ser perquè no n’hi ha cap de realment satisfactòria. És per això que (prescripció mèdica a banda) sempre et queda almenys el consol de triar la que et fa més gràcia o la que costa menys de seguir o la més esnob, que de tot n’hi ha. Jo, que no en sóc gaire de seguir cap règim, ni alimentari ni de cap altra mena, finalment he trobat una recepta prou engrescadora per posar en risc els meus mitxelins. És la que proposa Pierre Durand, un metge nutricionista francès força prestigiós (diuen), qui assegura que “no hi ha exercici més complet i saludable que l’acte sexual”, per la qual cosa, per aprimar-se, n’hi ha prou de fer-ho “dos cops per setmana, com a mínim”, i “acompanyar l’activitat sexual d’una vida sana”. A més, “durant l’acte s’alliberen endorfines del benestar: el millor antidepressiu i el més eficaç”. Diu Durand que cada sessió amatòria equival a pedalar en una bicicleta durant mitja hora (unes 560 calories, segons la postura i la durada). No sé vosaltres, però jo aquest cop no ho penso ajornar fins a la primavera vinent; des d’aquest cap de setmana mateix vaig a veure si em començo a preparar per pujar pedalant l’Alpe d’Huez.