Miquel Vigo

Sobre el fons, com que la majoria de propostes són a futur ja s’anirà veient què passa; i a més, pels comentaris dels lectors a la plana digital del Diari es fàcil fer-ne el resum: cadascú parla i parlarà d’allò que l’afecta més de prop, com és natural i legítim. Sobre la forma, en canvi, ara com ara semblaria que a tothom li ha estat més o menys bé (tret del meu veí dels dimecres en aquest racó de pàgina que compartim), potser pel mateix caràcter excepcional de la compareixença. Tant el missatge que el cap del Govern va adreçar als ciutadans com el contingut i el moment triat per fer-ho són molt importants, i, per això mateix, calia tenir més cura dels detalls, començant pel lloc de l’emissió: si vols transmetre a l’espectador un mínim de sensació de seguretat, l’últim que cal fer és arraconar literalment l’orador darrere d’un escriptori tan enorme com buit. No costava res posar-hi al damunt un exemplar de la Constitució o un Manual Digest deixat com per oblit; a més d’un feix de fulls que li haurien donat més joc escènic. I tampoc hauria anat malament deixar aparèixer, en segon pla però ben visible, un bon pany de biblioteca, que encara avui transmet la idea que allò que dius es recolza en segles de saviesa. Però per a això també cal ser més curós en la redacció: no pots començar creant un clímax emocional als cinc minuts de discurs, i menys encara si en dura mitja hora, perquè així no hi ha qui pari atenció a la part, certament menys emotiva, relacionada amb les mesures i projectes a tirar endavant; i no crec que fos aquesta la intenció, oi? Entre d’altres coses, perquè mai no se sap qui pot estar escoltant.