Miquel Vigo

Tota obra filosòfica està sempre escrita en contra d’algú. Aquesta afirmació, que sembla una boutade (i ho és), resumeix una constant de la filosofia occidental, no perquè els filòsofs siguin gent rancuniosa, sinó perquè una de les seves tasques principals consisteix a intentar superar els punts febles de les teories filosòfiques precedents. Per això cal ser prudent a l’hora de citar un filòsof, i més encara si la cita es fa servir com a aval intel·lectual d’iniciatives més aviat prosaiques. Prudència que no ha observat el govern català en anunciar per boca del conseller Cleries una campanya per “tornar la moral” al poble català i “frenar el pensament líquid”, segons informava La Vanguardia de dimarts. “El filòsof Zygmunt Bauman parla de la modernitat líquida, d’una societat que es mou amb premisses poc consistents, i nosaltres el que volem és recuperar valors més sòlids”, deia el conseller. Valors com “l’esforç, el respecte, la convivència, la tolerància i l’humanisme”. La idea seria fins i tot lloable si no fos perquè tot seguit la notícia afegeix que amb la iniciativa es vol promoure “el que defineix la nostra singularitat i identitat i afavoreix l’autoestima col·lectiva”. No es diu explícitament, però tot plegat sona a voler identificar el poble català com a dipositari legítim dels valors (perduts) a recuperar i fomentar; i no cal anar gaire enrere en la història per veure com de perilloses són aquesta mena d’identificacions. Per sort, el conseller preveu que el projecte no prendrà forma efectiva fins almenys d’aquí a dos anys. Es veu que per frenar el pensament líquid no hi ha res més sòlid que una bona cortina de fum.