Marques
Si alguna cosa no se li pot negar a la Societat Andorrana de Ciències (SAC), a banda d’una capacitat d’iniciativa a prova de bombes, és l’habilitat per triar temes de debat particularment oportuns; de la mateixa manera que si alguna cosa no se li pot negar a la societat andorrana a seques és la capacitat proverbial per fer oïdes sordes dels temes que planteja la SAC, si més no pel que fa als efectes pràctics. A les jornades que la SAC ha organitzat per a aquest dissabte, proposa debatre sobre La marca Pirineus, amb la intenció de “cercar punts en comú de tots els territoris per poder vendre-ho conjuntament”, segons informava el Diari. O dit d’una manera més planera, a veure si entre tots els veïns aconseguim fer pinya i trobem una manera de sortir del forat econòmic on som, amb vista al fet que individualment no en som capaços. Tant de bo sorgeixin en el debat aportacions positives (i tant de bo algú les escolti), malgrat que els antecedents no són gaire encoratjadors. Desconec com van les coses a la banda francesa, però al sud de la serralada ja es va veure fa ben poc, arran del projecte de la Generalitat per implantar les vegueries, que no cal furgar gaire perquè apareguin de seguida vells greuges no resolts, encara que no vinguin a tomb. O, més recentment, n’hi ha prou a recordar els fantasmes que ha destapat a Andorra l’anunci que l’any vinent hi haurà una obertura total al capital estranger. Ja es veurà què surt de les jornades, però fa l’efecte que mentre continuem mirant-nos el veí amb desconfiança, no sigui cas que es mengi alguna engruna de pastís que no li pertoca, no serà possible implantar la marca Pirineus fins que torni Carlemany.
