Caganers
No fa pas tant de temps, la millor manera de saber si eres algú en aquest món d’aparences i vanitats era comprovar si sorties a Internet. Ara que a la xarxa ja t’hi pots trobar fins i tot el canari del veí fent piulades i amb blog propi, la millor manera d’avaluar si ets realment algú és que hi hagi un caganer amb la teva cara. Té l’inconvenient que has d’esperar fins a final d’any, però en compensació tens la satisfacció de saber que el teu cul presidirà els pessebres d’un munt de llars catalanes. Ja s’han presentat al mercat alguns dels nous caganers per enguany. Els darrers fitxatges del Barça, la parella Piqué-Shakira, o el candidat Rubalcaba són alguns dels afortunats. Tanmateix, si cap no et fa el pes sempre es pot enviar una foto perquè et facin un caganer personalitzat (el cul, però, és el de sèrie per a tothom). Els tradicionalistes es queixen que la moda dels caganers amb cares populars adultera el seu sentit. El problema, però, és que antigament el caganer es representava amb una pipa a la boca, cosa que ara seria un gran anatema social; i, a més, tampoc no acaba d’haver-hi acord sobre quin és aquest sentit tradicional del caganer. Per exemple, segons el periodista Josep Pernau, “la figura del caganer fumant en pipa es una imatge de gran serenitat, estat d’ànim ben necessari per fer front als infortunis de la vida”. L’escriptor Xavier Fàbregas deia que “el caganer simbolitza una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual vers el misteri més gran de la humanitat” (?). Mn. Ballarín, en canvi, defensa una explicació més curta i entenedora: “El caganer som tots.” I en els temps que corren, encara més.
