Andorra temàtica
Reconec d’un bon principi que ni sé ni sabré mai tant de la indústria turística com pot saber el gerent d’Andorra Turisme, Betim Budzaku. Possiblement és per aquesta diferència abismal de coneixements que quan fa servir conceptes tècnics me l’he de llegir dos cops per entendre’l; i quan no els fa servir, no l’entenc en absolut. Com quan diu, a l’entrevista de dilluns passat, que cal “oferir més” als turistes perquè augmentin les pernoctacions, i aleshores comencen a sortir per entremig del text expressions inquietants com “parc temàtic”, “oferir un producte nou” i el vell mantra del casino. Suposo que al Sr. Budzaku el que li toca fer és precisament això: projectar al món la imatge d’una Andorra tota plena de coloraines i de nens riallers de galtes rosades; i potser sí que com a plantejament merament tècnic té sentit pensar en Andorra com una mena de gran parc temàtic estacional, on arribarà gent a cabassos per xalar del que toca en cada moment: més neu, o més natura o més shopping, en funció de les ofertes dels operadors internacionals. L’inconvenient d’aquest plantejament és que no es correspon amb la realitat. Andorra és senzillament un país amb un entorn natural (encara) no gaire malmès; amb un patrimoni cultural de cert interès; amb unes peculiaritats històriques encara massa determinants, i amb uns quants milers de persones que miren de fer el que poden per no perdre-ho tot en nom d’aquesta maleïda crisi, o de qualsevol altra. Però, és clar, explicat així és més difícil de vendre-ho com a destí turístic. Tot i que vendre el que no és tampoc no sembla la millor manera de fidelitzar la clientela, com ja s’ha vist en el passat.
