Cuines
Diu el president Mas que Catalunya ha de recuperar l’autoestima, si més no pel que fa als productes de la terra, i per això ha decidit muntar una comissió encarregada de demanar el 2013 a la Unesco que declari la cuina catalana com a patrimoni de la humanitat. La idea se li va acudir, segons explica ell mateix, fa tan sols uns dies: va anar a dinar a un restaurant a prop del palau de la Generalitat, i en veure que a la carta de vins no n’hi havia cap de català se li va encendre la bombeta. He de reconèixer que només llegir la notícia ja he començat a notar com creix l’autoestima del meu (recòndit) vessant nacionalista. El gran dubte, però, és saber en què consisteix la cuina catalana. N’hi ha prou a reivindicar la botifarra d’ou i el trinxat o cal afegir també al lot els invents d’en Ferran Adrià, que per alguna cosa ens han repetit fins al cansament que és el millor cuiner del món? S’han d’incloure els plats de mar i muntanya, relativament recents dins la gastronomia del país? S’ha de donar preferència al suquet de peix a l’estil de la Costa Brava per damunt dels suquets de la costa tarragonina? I, sobretot, què diran a la Unesco quan els plantegin tot aquest seguit de bajanades? No sé si la idea del president va de debò, que ja podria ser, però tal com està el panorama fa l’efecte que en realitat és el primer que se li ha acudit per tenir entretinguts els tanoques com jo mentre el PP li beneeix el pressupost per enguany i ens acaba d’encaixar unes quantes retallades més als comptes públics. Sort tindrem si no acabem tots menjant farinetes, que és un plat molt nostrat però que com a estímul de l’autoestima pàtria resulta ben pobre.
