Miquel Vigo

Encara no s’havia acabat de morir del tot que alguns mitjans ja el donaven per enterrat i començaven a referir-se al nou ésser bicèfal que ha de guiar Europa amb el nom de Merkollande. L’operació de cirurgia política per acoblar els òrgans pensants de la nova criatura no serà fàcil, però; perquè l’un diu que cal canviar de manera de fer i fomentar mesures d’estímul a l’economia i l’altra està encaparrada a seguir com ara, malgrat n’hi ha qui afirma que s’ho està repensant, en vista de l’èxit. El que caldrà veure és si, amb entesa o sense, són capaços de sobreposar-se a les circumstàncies. L’endemà de les eleccions, un dels analistes de Liberation escrivia que Sarkozy ha perdut per creure que podia superar els problemes econòmics només amb voluntarisme. Si l’anàlisi és encertada, un dels corol·laris que se’n desprèn és que tenen raó els que diuen que el món és un casino governat pels grans poders financers, independentment de l’opció política que guanyi a les urnes. Això, és clar, sempre que l’opció escollida no derivi cap a extrems totalitaristes. En aquest sentit, Grècia segueix donant tocs d’alerta sobre el que pot passar a tot el continent si no es redreça el rumb aviat. L’últim i preocupant avís han estat els 21 escons que ha obtingut el partit neonazi al parlament grec, una dada per posar-se a tremolar. Mentrestant, Sarkozy I el Reformador ha culminat el mandat amb una pirueta genial: segons El Mundo d’ahir, al ja excopríncep li queda una pensioneta d’un milió i mig d’euros. D’això se’n diu reformar-se la vellesa com Déu mana, certament. Almenys ens resta el consol que, amb aquests ingressos, Carla Bruni no haurà de tornar a cantar.