Ben bé mala sort
Jo crec que només és qüestió de mala sort. Que estem de pega, en fi. I, per començar, qui està ben bé de pega és el ministre de Turisme, gairebé que el planyo.
No em digueu que no és mala sort entrar en un govern que ja ha pres la decisió de tancar sí o sí diumenges diversos a la tarda contràriament al seu pensament més pregon (el del futur ministre). I més mala sort encara, entrar de ministre del ram i el primer dia de govern aixecar tímidament el dit per proposar de repensar el tema i sentir-se dir tan alegrement que el tema ja està tancat, i prou. I a sobre, haver de sentir, dia sí dia també, les queixes del sector tot sencer, acotar el cap, engolir saliva, sostenella quan en veritat voldries enmendalla i remetre’t amb cara amarga a un incert futur millor un any d’aquests si és que encara hi som…
També és ben bé mala sort que, més o menys al mateix temps que ens visita el Copríncep francès, la premsa francesa comenci a posar-nos el dit a l’ull. A dir que tanquem les botigues i a fer-nos quedar com ases. I nosaltres que pensàvem que en Sarkozy tenia tan bons amics a la premsa! Merde, alors! En només tres diumenges dels vuit, ja hem aprimat un 5% la caixa d’algun votant; si seguim així potser sí que perdrem les eleccions a Encamp!
I és que ja és mala sort haver de governar en temps de crisi, caram. Tenir tan bones intencions i que la crua realitat sigui tan malparida. Que vinguin menys turistes i amb menys calés, just ara, i que els punyeteros no s’avinguin a fer les compres al matí!
I per acabar-ho d’adobar, els companys Zapatero, Blanco i Montilla també sembla que es fotin de nosaltres. No em digueu que no n’és, de malaurat, tot això. Té pebrots, la cosa, som un dels pocs governs socialistes que queden a Europa, juntament amb ells, i no ens asfalten la carretera. Quedarem fatal quan arribi la Vuelta Ciclista a Espanya. Ni el superambaixador Pujadas hi serà a temps, ara que l’hem activat…
Si ja ho dic jo, ja, que el planyo aquest any per Meritxell, al ministre Benet: companys de partit sords, veïns socialistes displicents, ciclistes emprenyats de tan circular per clots i nyaps, comerços tancats i comerciants furibunds, i tal dia farà un any, si encara hi som…