“Columpiar-se”
No tinc per costum esmenar-li la plana a l’Ermengol, autor de l’acudit quotidià del Diari d’Andorra. Però trobo que l’acudit d’ahir, ben bo, encara podia haver estat més il·lustrador del que estem veient aquests dies de convulsions periòdiques i semipactes impúdics. Allà on l’Ermengol col·loca dos personatges, un del PS i l’altre d’ApC, gronxant-se en sentit inversament proporcional a la possibilitat de trobar-se, jo encara n’hi hagués afegit un de més, a l’extrem del gronxador, de CR, parat.
I és que, com bé assenyalava Toni Solanelles el dia abans, això dels possibles pactes sembla el joc dels despropòsits. Davant de tanta maldestresa, un no pot sinó pensar que és una estratègia perfectament pensada i portada a la pràctica pels ideòlegs del Govern: primer m’acosto a uns (ApC) i m’asseguro la investidura; després tiro pel dret sense concertar res, mentre malparlo d’ApC en privat i faig veure que no passa res en públic; a continuació intento apropar-me a l’altre (CR) i li proposo un pacte d’Estat només per als temes difícils i eventualment impopulars; quan aquest darrer no m’acaba de seguir el corrent, torno a fer veure que m’atanso als primers, guanyo uns quants dies i faig veure que la culpa o és de tots, o és dels altres; els presento uns quants punts en mitja quartilla i em guardo a la màniga el que diré demà (avui per al lector), que serà no ben bé el mateix, sinó una altra cosa. I així anar tirant, intentant fer passar davant l’opinió pública una gran voluntat de pacte que no es tradueix mai en voluntat real de compartir ni els seus resultats ni els mecanismes que l’han de fer possible. I pensar que el portaveu del grup socialista ja va avançar ahir que això podria durar tant tres mesos com tres anys (sic)!
No sé si els d’ApC i CR pensen seguir tolerant indefinidament aquest festeig insuls i de pura conveniència tàctica, i si se’ls ha acudit d’obligar el Govern a parar de columpiar-se: voluntat de pacte sí, però amb totes les conseqüències i sense apriorismes partidaris (la cançoneta del pacte d’Estat sí, govern d’unitat no); tots els partits alhora i sense segones intencions; llum i taquígrafs, termini de reunions i data límit de negociació. Només és una idea.