Marc Vila Amigó

Quan alguna vegada m’ha tocat de fer entendre el que és Andorra, en poques paraules, a un auditori profundament desconeixedor de la nostra realitat, he acudit a imatges i etiquetes volgudament simplistes i inexactes, però en certa manera il·lustratives. Una d’elles, que vaig emprar davant cent i escaig representants de l’Unicef de tot el món, faria les delícies del company de columnes Vicenç Mateu, si la volgués passar pel seu filtre ironicofilosoficoantropològic: “An-dorra, perquè us en feu una idea, vindria a ser, en petit, com un Hong Kong al mig de Suïssa.”
Això era, però, abans que els suïssos votessin majoritàriament prohibir la construcció de minarets al seu país. Ja sé que aquest tema, aquí a Andorra, ens afecta relativament poc, atesa la composició sociològica de la nostra ciutadania. Però no deixa de ser una decisió d’una certa rotunditat filosoficopolítica que pren un país que, si bé històricament ha anat a la seva tot el que ha pogut, no deixa de trobar-se al bell mig d’Europa, i d’una tradició de democràcia i de tolerància gairebé impol·lutes al llarg dels segles.
Sóc conscient que el tema és delicat. Que no serveix de gran cosa proclamar purament i simple que els suïssos s’han begut l’enteniment democràtic que tenien. La veritat és que, mirat així per sobre, a tots ens ha vingut al cap la imatge dels païsatges suïssos plagats de mesquites i minarets, i que això, en el nostre imaginari col·lectiu etnocèntric, ens fa mal als ulls.
Però, és clar, també ens ho podríem mirar d’una altra manera. No podem pas suportar imaginar totes les valls i planes suïsses farcides de minarets, vels i burques. Però sí que podem imaginar alguns paratges, alguns pobles o ciutats, amb algun minaret. Ja no ens fa tant de mal als ulls. És més suportable.
No puc pas estar d’acord amb algun articulista català que s’ha afanyat a dir que entén la posició dels suïssos. Que, igual com apliquem criteris urbanístics per prohibir fer torres al mig dels pobles, igual tenim tot el dret de prohibir els minarets. Potser seria millor per a tothom que en poguéssim parlar. I que, tenint tot el dret de ser islamistòfobs, no acabem provocant una islamofòbia tan inútil com perillosa al cor d’Europa.