Perdre el temps i fer-lo perdre
He llegit amb consternació l’escrit que el cap de Govern publicava ahir a El Periòdic, que sembla més un pamflet electoral del cap de l’oposició que no pas el discurs responsable d’un cap d’un govern en majoria minoritària.
Comencem per l’eterna sonsònia maniquea: nosaltres treballem, ells discuteixen; nosaltres seguim compromisos, ells es planyen de tot; nosaltres treballem per redreçar el país, ells només rumien com fer caure el govern. No hi ha lloc per a matisos: de la crisi internacional i la seva influència en l’estat de l’economia andorrana, res a dir-ne; m’erro, només una petita menció pejorativa envers els banquers; ells, tots els altres, són els causants de la disbauxa immobiliària i de l’economia especulativa. I l’altra, d’economia, que no és especulativa? I els ingressos dels comuns –també els socialistes– provinents de la construcció immobiliària?
El principal problema, però, ja ha deixat de ser haver de suportar, ara ja des del Govern, el mateix discurs simplista i demagògic dels anys a l’ombra. El problema greu, ara, és un altre: l’alarmant manca d’idees sobre el que es pretén fer. No hi ha, en tot l’escrit, més enllà de les xifres esfereïdores que ja es mig sabien en el moment de formar govern, cap proposta concreta: “fer compatibles els imperatius de justícia social i de la credibilitat econòmica”, no faltaria sinó. Però: com?, quines propostes?; “fer reformes i ajustaments dolorosos a curt termini”, és clar, però quines? “Oposar-se frontalment a mesures indispensables”, a quines mesures? “Seguirem treballant al servei de l’interès general per la reactivació econòmica i social”, molt bé, però què es proposa, del cert, per a la reactivació econòmica i social?
Així les coses, no ha d’estranyar a ningú que sigui impossible arribar a pactar res amb algú incapaç de concretar cap idea i que, per postres, desqualifica globalment aquell amb qui diu voler seure’s a treballar. I no ha d’estranyar tampoc a ningú que cada vegada siguem més els qui pensem que, o bé es conformen majories àmplies per “desenvolupar prioritàriament un projecte de reformes econòmiques que s’ajusti a les necessitats d’un país en crisi”, o bé el Govern perd el temps i ens el fa perdre a tots.