Noemí Rodríguez

Aixeca’t, fes una mica d’exercici, dutxa, cremes, pentina’t, vesteix-te, desperta els nens, prepara l’esmorzar, desperta altre cop els nens, fes el llit, desperta per última vegada els nens, comprova que ho porten tot: motxilla, guants, la bossa d’esport, l’entrepà del matí, els deures… i corre cap a la parada del bus, petons, i corre corre cap a la feina, trucades, informes, problemes, solucions, presses i hora de dinar: qualsevol cosa ràpida que no engreixi gaire que l’estiu està a la cantonada. I continua corre corre amb més trucades, una reunió de darrera hora i la pluja a la sortida. Corre que el trànsit et farà arribar tard a la sortida de les classes, efectivament, t’esperen a la porta amb el morro posat. Per què no has arribat a l’hora? Remordiments, més presses, para un moment a comprar el pa: Què? Que no en queda? és igual, un de motlle i avall… aquesta nit farem biquinis. Visca! Ei, vigileu en travessar que vénen cotxes, i arribes a casa, i no trobes les claus i tens una carrera a les mitges, i ja és fosc i corre corre feu els deures, i corre corre a la dutxa, i corre cor­re uns biquinis, i calla que no sento les notícies, i apa, a dormir que ja és tard, que no, que no pots veure Gran Hermano, ja no sé com dir-t’ho, i jo també t’estimo, bona nit, fins demà.
I tu? Que tal? Com t’ha anat el dia? Fu, cansat, el client aquell, recordes? Doncs ja ens ha retornat dos rebuts, aix… i amb el plats per rentar li fas un massatge a les espatlles, pensant que demà si et saltes l’hora de dinar potser et donarà temps de fer la compra de la setmana.