A mesura que passa el temps i la crisi ens va traient les disfresses, començo a entendre per què els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Quan un pobre fa una estafa sempre l’enganxen, se’l jutja, se’l sol trobar culpable i se’l condemna i se l’obliga a restituir tot allò que s’ha perdut. Quan un ric s’entrampa els dits, normalment ho soluciona amb aires de subprime, i si l’enganxen, escapa com un bon Houdini de la presó preventiva. Si el jutgen, és innocent fins que es demostra el contrari, i a les males, quan la fa molt i molt grossa, l’Estat surt a rescatar-lo en forma d’injecció bancària. Quan no arribes a pagar el lloguer, et fan fora de casa; quan no tens prou llogaters, demandes el propietari perquè això de gestionar un immoble no és tan bon negoci com et pensaves. Tots notem la crisi. Però de manera diferent: uns vigilen amb la llista de la compra, altres controlen a qui interessa convidar a dinar. Tots pateixen pels lloguers, uns per pagar-los, els altres perquè els han hagut de baixar –una mica– tampoc cal exagerar amb l’excusa de la crisi. El món sempre s’ha mogut així. Des que el més ric de la tribu va decidir que ell assumia la despesa de cuidar la resta de conciutadans a canvi de l’honor i la glòria. Però aleshores pagaven els rics. Tinc la sensació que amb tot plegat la classe mitjana, aquella que al cap i a la fi és qui paga les factures –perquè pot i perquè no li queda altre remei– s’està aprimant cada cop més. I quan no pugui més, esclatarà el conflicte, perquè ja se sap, que quan no hi ha pa no sempre queden croissants.
Aparentment ho tens tot per ser feliç. Treballes i et paguen. No facis cara de poca cosa, avui en dia això ja és un gran què. T’indignes prou per sentir-te viu, però et tranquil·litzes amb prou rapidesa com perquè això no et suposi un trasbals. Fas una mica d’esport, suficient per sentir que els músculs encara responen, prou per creure que després et mereixes un plat de macarrons que compensin l’esforç. Et cuides. Una mica. El necessari per justificar els excessos del cap de setmana. Estimes, amb tranquil·litat. Prou per sentir que no estàs sol i que tot plegat té una mica de sentit quan cau la nit i comença a fer fred. Aparentment tot encaixa en el teu petit món fet de sobreentesos i de rutines més o menys planificades. Hi ha gent que viu i mor feliç entre aquestes coordenades. N’hi ha que no. Que viuen amb desfici. Que pateixen amb dolor lacerant, que s’esgarrapen la pell fins a sagnar, que suen fins a l’extenuació, que estimen fins al paroxisme. Viure al límit. Estimar al límit. Pujar i baixar les dreceres de la bogeria com qui es passeja en un ascensor fora de control. Fer allò que sents i no allò que et convé. Deixar-te portar per l’instint en comptes d’entestar-te a passar comptes amb la hipoteca dels costums. Ens engabiem i ens posem normes absurdes per por a prendre la responsabilitat sobre el que fem i en com incidim en els altres. Fem un pas endavant reclamant la nostra llibertat per atrinxerar-nos al mínim perill en el cau d’una somorta seguretat. Al final sempre n’hi ha un que perd la batalla. Els camins de la ment són inescrutables. I els del cor també.
Què és el que t’indigna? Perquè m’agradaria creure que encara hi ha alguna cosa que et remou l’entranya de tant en tant. Els ressorts de la indignació són inescrutables. Hi ha qui es revolta davant la injustícia, qui es revolta contra el dolor dels altres, contra la falsedat i la mentida, contra la violència, contra el poder establert, contra el sistema, contra el temps. Hi ha qui només es remou quan la injustícia li crema la carn, quan el dolor és el propi, contra les mentides que li infligeixen els altres, contra les males paraules, contra l’enveja o la sort dels altres. El que compta és notar com una escalforeta vibrant puja del fons de la panxa fins a envair els nostres pensaments i conduir-nos irremessiblement a l’acció, perquè es tracta d’això. De portar-nos a l’acció. No serveix de gaire cridar als quatre vents que estàs revoltat des del sofà de casa, llauna en mà i bol de crispetes sobre la falda. Potser és aquest el problema. Que durant massa temps hem estat tan apàtics, tan conformats amb tot allò que passava al nostre voltant, que durant massa temps només hem estat capaços de bellugar-nos per allò que ens afectava a nosaltres de manera puntual. I encara gràcies. La inacció és la gran victòria del sistema. Un entramat que ens deixa arrapats a la butaca, alienats davant la pantalla de l’ordinador i incapaços de reaccionar més enllà de la queixa. Queixa sí, que això ho fem prou bé. La queixa i la indignació no tenen sentit sense reacció, ni objectiu ni fruit. És a dir, que posats a indignar-nos, que sigui almenys amb la voluntat de solucionar alguna cosa.
Entrem en el mes de juny amb set de vacances. El cap no pot deixar de mirar el calendari, i repassa les setmanes que falten per iniciar el període de descompressió. Les quatre setmanes que ens concedeix la vida laboral per compensar-nos de tota la resta. Molts han començat el compte enrere: ja tenen els bitllets d’avió, han preparat mentalment les maletes, o simplement es deixen perdre el cap en migdiades de babeta. Les primeres calors marquen el tempo: ens despullem i canviem la pell de llana pels tirants i les sessions urgents del que sigui per tornar-nos fermes, pelones i sense un gram de greix en menys de quatre setmanes. Les farmàcies ens provoquen i mortifiquen amb galetes proteíniques, els anuncis multipliquen l’assetjament. Les cremes miracle surten com cargols després de la tempesta. L’emprovador de llum blanca ens escup una desoladora imatge en biquini de pell esbalaïda i mitjons als peus, que ens recorda que així no podem anar al Carib. I a la caixa hi adjuntem un pareo per baixar a la platja amagades sota la carn, encara tendra. Les hores passen a trompicons, la feina s’acumula, reunions de planificació, rebaixes d’estiu i festivals de final de curs. S’acaben les classes, amb la sensació que tot està encara per fer. Amb la sensació de tenir un munt de coses per fer… després de les vacances. Tot arribarà. Que per molt que ens indignem, quan arribi el dia, les places quedaran desertes, perquè les vacances són les vacances. A vegades em demano si no hem fet massa tard per canviar el món. Tant de bo sota les llambordes encara ens hi esperi la platja.
