‘Narco-Christmas’
Les novetats editorials d’aquest Nadal són ben curioses. De cop i volta una allau de llibres sobre el narcotràfic omple les prestatgeries del Districte Federal. Hi ha de tot i força. La biografia d’un capo que es va fer a si mateix i va acabar traït per l’únic home en qui confiava, parlem d’Osiel Cárdenas, successor del primer i gran capo del nord de Mèxic, Juan García Abrego. Salvatge història d’un salvatge que sens dubte seria del gust del consumidor occidental que com sap aquest bàrbar complet, símbol del nou falangisme cínic que és Arturo Pérez Reverte, gaudeix amb aquestes històries certes i reals d’una mena de personatges formats en un món certament estrany, modern i antic, on els Hummer i les botes de pell de cocodril conviuen en ciutats que imiten els mall de Califòrnia, dones que es deixen comprar i que si cal també maten, i un folklore de vegades amè i simpàtic, fet de la banda i l’ona grupera, plena d’instruments de vent que semblen mig moriscos mig ska. I altres corrents ja menys simpàtics on grups com Los Tigres del Norte, tan idolatrats a les Espanyes, contribueixen a exaltar la narcocultura. Els capos que triomfen i imposen la llei en la versió més perversa de la famosa cancó de José Alfredo Jiménez.
La veritat és que tants llibres –quatre novetats almenys– són la demostració que els editors veuen mercat en aquesta catàstrofe que ja és primera plana mundial des que el president Calderón va decidir ara fa tres anys iniciar una suposada guerra contra els càrtels del narcotràfic. I certament la guerra s’ha perdut estrepitosament. 17.000 morts és una xifra esfereïdora i el pitjor és que els narcotraficants practiquen la integració horitzontal dels negocis, ergo DVD pirates, òrgans i el que faci falta. Sobretot, l’extorsió als comerciants i el segrest de qualsevol que sigui succeptible de tenir calés. Per això tants llibres i tanta gent trista. Una depressió col·lectiva que s’estén entre la impotència i la impunitat i que alguns no volem compartir del tot perquè encara pensem que la Ciutat de Mèxic és la més bonica d’Amèrica. I aquesta perfecta vall entre el cel i els volcans és encara un miracle que per més que ningú se’n recordi sobreviurà a tots els bàrbars. Espero…
