Pensaments nadalencs
No sé si el fet que en temporada nadalenca augmentin de forma tan brutal els episodis de depressió té a veure amb el fet que són els dies en què les grans paraules i la trista realitat topen de forma més descarnada. És a dir, retrobar-te amb la família, compartir taula amb tots aquells que no sols veure durant l’any i passar unes hores en un entorn d’intimitat oberta on sembla que és possible viure un temps d’harmonia i felicitat lluny dels neguits de l’any que acaba. Si no fos perquè les campanyes publicitàries per incentivar el consum nadalenc han usat i abusat de tota la terminologia de l’amor familiar, la idea d’aquestes festes podria encara ser vàlida. Però el resultat és que qualsevol enquesta massiva en qualsevol país de l’òrbita cristiana ens descobreix que la gent se sent una mica malament pel fet que aquestes dates són una orgia consumista (en decadència per la crisi) i cada cop menys un factor de retrobament. En aquesta agònica i esquizofrènica lluita entre l’esperit i la matèria, guanyen els regals i l’escudella perquè en realitat cada cop es gaudeix menys de l’espectacle de la familia.
I aquest deu ser el punt crucial de la depressió nadalenca. Pensar que aquest sopar o aquest dinar de Nadal poden ser alguna cosa més que un ritual forçós.
Imaginar, tot i els escassos resultats d’una vida de dinars en família, que aquest cop la cosa serà diferent. I… aquest cop tampoc. La majoria de famílies del món, i puc dir que he vist la versió catalana i la mexicana d’aquest espectacle, pateixen serioses divisions i conflictes, passats que remouen coses o que ningú no vol recordar; greuges que es callen o s’evidencien, i un fotimer de qüestions que sense aparèixer de forma directa entre els comensals acaben definint gairebé sempre un expedient desangelat, burocràtic i rutinari en què l’àpat no passa de paraules tòpiques, discussions decebedores i un aire de menfotisme i avorriment generalitzat que excepte certes ocasions impedeix que la reunió de molts en una taula no sigui res més que un forçós acte de cares llargues i paraules curtes. Finalment, un cop vist que així són les coses i així es el Nadal, tothom descobreix que fora d’aquestes cerimònies la vida no està tan malament. I acabem oblidant les maleïdes dates…
