Emprenyat amb els nous vampirs
Ho diu la meva dona per fer-me emprenyar. Que sóc un vell remugador. Tot i que en general he après la millor tècnica per repel·lir tals atacs. Sense teràpies de riure ni coses per l’estil, fent com els bons còmics de Hollywood, que s’apliquen sempre certes dosis de befa. Allò que se’n diu riure’s de les pròpies misèries. Així doncs, no sense degustar la comparació amb una vella amiga, feminista radical, que a tot arreu veia signes de patriarcat encobert, diu la Claudia que cada cop que hi ha notícies, o una nova sèrie de televisió, o qualsevol cosa que surti en pantalla remugo alguna crítica, vingui a tomb o no. I com que ara m’he tornat un pobre intel·lectual crític es tracta de carregar-me tot el que fan per la tele. Allà on la seva amiga veia un masclista repugnant jo hi veig un burgès hipòcrita. Amb la diferència que el gènere i tota la faramalla que hi ha al voltant són un tema de moda permanent des de fa trenta anys mentre que l’odi als maleïts burgesos ha caigut en franca decadència. Fins al punt que a segons quina gent els parles d’oligarquia i pensen que és el nou polo de l’estiu o un videojoc extremament violent. Així doncs, i fent raonable ús de la meva condició d’emprenyat permanent, em toca criticar també aquesta moda dels teenagers vampirs. Juro que vaig intentar llegir el primer llibre de la saga de Crepuscle, i em va caure de les mans. Semblava fet per un ordinador vell, estil Pentium II. Frases de parvulari, pensaments de parvulari, intriga de parvulari, després dels quals els llibres d’Anne Rice i la seva Entrevista amb el vampir són Kafka en estat pur. Finalment, allò que en els meus temps feia dels vampirs un tema de sociologia elegant era la seva condició de casta malèfica i poderosa que tan bé combinava amb les confraries de Wall Street i els brokers usurers. Fins a la justeta però encara impactant saga de Blade va durar aquest aspecte de lluita de classes i poder secret que sempre ha estat present en tota la bona tradició vampírica, però arribat a l’onada crepuscular tot és cosa de testosterona, nenes impactades pel guapo però dolent i altres tonteries que no val la pena ni comentar. Mentre que a escala mundial el vampirisme real viu dies de glòria, a la pantalla ens hem tornar borderliners…
