I que fem amb els moriscos?
Foren 400.000 espanyols, conversos al cristianisme i vells practicants de la religió islàmica, que fou per segles l’hegemònica a la Península. El 22 de setembre del 1609 fou pregonada l’ordre d’expulsió dels moriscos, “heretges, apòstates i traïdors”. Començant per terres valencianes, els donaren tres dies per marxar de les seves cases i els fills menors de set anys van quedar com a ostatges de l’Estat per forçar la seva conversió. Milers d’infortunats foren assassinats pels camins o a les galeres que els transportaven al nord d’Àfrica en una espiral de rapinya sense límits. La major expropiació de l’edat moderna. Molts dels descendents d’aquest genocidi esgarrifós encara viuen a països del Magrib, però a diferència dels sefardites, que des de la dècada dels vuitanta només necessiten dos anys de residència a Espanya per aconseguir el reconeixement de la nacionalitat espanyola, els hereus d’al-Andalus no han aconseguit en el quatre-cents aniversari d’aquell crim fastigós cap modificació legal, ni una sola reparació moral. En altres termes, i malgrat els esforços d’Izquierda Unida i algun diputat socialista, només els jueus tenen l’estatus d’igualtat i reconeixement que mereixeria tot expulsat de l’absolutisme hispànic. Queden il·lustres personatges, Niam Moumen per exemple, descendent d’aquells andalusins expulsats d’Espanya, que ha convertit el reconeixement dels drets dels marroquins d’origen andalusí en una missió de vida. I el que demana, val la pena que ho transcrigui, és allò que tots hauríem d’escoltar i assumir però que per raons un punt sinistres ni tan sols ha merescut l’atenció dels grans mitjans: “En primer lloc disculpes oficials d’Espanya per l’expulsió dels nostres avantpassats, a continuació el passaport espanyol que ens torna el dret pel perjudici sofert, i, finalment, la instauració d’una instància d’equitat i reconciliació que decideixi sobre la reparació.” Res d’això es va aconseguir el 2009 i mentre de forma hipòcrita i interessada, seguint de forma mesella les directrius del lobby sionista, tot el dia lamentem, reparem i arreglem la condició de la comunitat sefardita, callem davant aquells altres fills de Sephard que no tenen ni dret a recordar el genocidi que fa segles van viure. Deixarem que la ignomínia continuï? De tots nosaltres depèn que no guanyi el silenci.
