Un matí amb Julia Con
De fet, preparant un asaig sobre els descendents de l’exili espanyol a Mèxic he pogut conèixer personatges que m’han impactat. Per exemple, Julia Con, una dona que combina bellesa, simpatia i entusiasme i que a través del dolor –la mort accidental d’un fill, ara fa deu anys– ha estat capaç de reinventar-se i de deixar testimoni de la bellesa del món a través de la fotografía, ofici que va aprendre ja en una edat madura però amb un esperit sempre jove. I en poc temps ha aconseguit que el seus treballs facin forat en el competitiu món de la fotografia profesional. Aquest divendres passat, xerrant amb ella al cafè La Selva, una terrassa ubicada al cor de Tlalpan, barri enyoradís, virreinal i romàntic, vaig descobir la seva història familiar, que la va dur a buscar la tomba de Jesús Con, el germà adolescent del seu pare, estudiant de medicina, que el 12 de febrer de 1938 fou afusellat per les tropes franquistes. Ella mateixa, filla de refugiat asturià que va arribar a Mèxic amb 14 anys, ha fet un llarg camí cap a la recerca de la veritat històrica que a casa el seu pare sempre va preservar. Nascut a Cangas de Onís, un poble certament idíl·lic però ben reaccionari, Julio Con mai no va perdonar la complicitat de tants veïns en l’assassinat de Pepín, però va poder acomiadar el seu germà set dècades després. Gràcies a les xarxes de la memòria històrica va seguir el rastre del familiar mort. Fou tasca d’herois que mereixen ser recordats: el veterà lluitador antifranquista de Gijón Marcelo Laurelo, els historiadors Pedro de la Rubia i Enriqueta Ortega, i el metge forense Francisco Echeverría, que ha examinat des de les restes de Víctor Jara fins a centenars de cadàvers desperdigats pels grans cementiris sota la lluna de Franco. Artesans de la memòria històrica que han documentat la història, entre d’altres, de la fossa comuna de Valdediós, on foren forçats a cavar la seva tomba els treballadors de l’hospital psiquiàtric de La Cadellada, alguns dels quals, com Jesús Con, van anar a raure al cementiri d’El Suco, als afores de Gijon, on hi ha la fossa comuna més gran d’Astúries, amb 1.934 noms perfectament identificats que finalment tenen el seu monument amb cada llinatge gravat en pedra. El viatge dels Con a Astúries, el retorn a la pàtria americana i el dolor que es transforma en memòria, orgull i esperit indomable. Un matí amb Julia Con.
