Oriol Malló

Llegir textos allunyats del propi cercle de reflexions, idees i amistats et permet entendre coses que no acabes d’assimiliar. Per exemple, Noam Chomsky. Un personatge que és la referència més esmolada de la crítica al capitalisme en la seva fase neoliberal. Després del col­lapse del marxisme com a edifici (quasi) religiós de la inteligentzia occidental, l’orfandat teòrica i pràctica ha deixat passar un aiguabar­reig que sota el nom de post­modernitat destrueix les respostes globals que van dibuixar-se durant la llarga història de la revolució soviètica i de la guerra freda. Així que la lectura de l’acurada anàlisi de l’escriptor rus Ilia Ioffe (http://blasapisguncuevas.blogcindario.com) sobre el credo ideològic de Noam Chomsky m’ha permès entendre la figura d’aquest liberal que sorgeix de la tradició nord-americana per qüestionar l’avenç del complex militar-industrial, les grans corporacions i la suïcida via de l’imperialisme. Visió demolidora que contrasta amb algunes de les seves paradoxals opinions. De l’estil que l’Iraq està millor sense Saddam i que gràcies a l’opinió pública aquesta croada iraquiana ha estat menys dura que la vietnamita. Oblidar-se que l’ajuda sinosoviètica va forçar els EUA a mostrar un nivell de brutalitat aclaparadora per destruir el Vietcong, a la inversa del desemparat Iraq, és tan absurd com ignorar “les circumstàncies històriques concretes que van acompanyar la creació, existència i enfonsament de l’Iraq de Hussein”. Un estat-nació que ja no cabia en el nou ordre imperial. Fou justament la voladura conscient i salvatge del complex ordre social iraquià la clau d’una operació que ha costat literalment l’exili de milions de persones i el final de tota il-­lusió de protecció estatal per da­munt de les comunitats en­frontades. La coneguda recepta iugoslava dels protectorats imperials. Si hi afegim les ambigüitats de Chomsky davant un Israel a qui no jutja mai com un apartheid colonial capaç de marcar la política exterior nord-americana, el profesor del MIT mostra els seus límits. El clàssic liberal radicalitzat que no pot concebre alternatives reals ni entendre les il·lusions sionistes de la seva joventut com la llavor del totalitarisme del segle XXI. Massa lluny d’un tal Marx, de nom Karl.