Fotuts, massa fotuts
Dijous passat, casualment, vaig connectar-me amb la programació de TV3 enmig d’un debat sobre les pensions, hores després que es reedités el pacte de La Moncloa versió “mori l’Estat del benestar”. Mentre els sindicats majoritaris apostaven per burlar-se dels treballadors que encara representen, vaig seguir una estona les preguntes, els comentaris i les interpel·lacions que un públic conformista, fatalista, francament intoxicat i un punt suïcida li feien a un d’aquests capellans de l’economia neoclàssica que repeteixen amb fanàtica convicció els arguments que la banca necessita per privatitzar les pensions. Que TV3 doni cobertura a la secta neocon no té res d’estrany. Vicenç Navarro, un socialdemòcrata autèntic que coneix a fons els números reals i viables del sistema de Seguretat Social, no anirà mai a prime time perquè el pensament rector de la Terribas & Cia segueix la mentalitat ultraliberal de La Caixa i els seus satèl·lits, favorable al monopoli privat irrestricte. Tanmateix, encara més trist la resposta del públic davant la salvatjada que el duopoli sindical, els empresaris-comissionistes i la junta política d’amics d’Emilio Botin van perpetrar als ulls de la nació. Fent que jubilar-se amb una pensió digna sigui des d’ara francament impossible.
Em va impactar realment la santa resignació d’un públic que acceptava les mentides estadístiques i la religió neoclàssica talment fos paraula de Déu. Deia Santiago Niño Becerra que el règim ha optat per una teràpia de xoc basada en la idea que empobrint la població i forçant la pauperització del treball Espanya es bolcarà en l’exportació i podrà pagar fins a l’última factura de l’impagable deute públic i privat. Una cobrança de la qual depèn la banca es- panyola i europea. Toca, doncs, “matar el cos per salvar l’ànima” com pensaven els vells inquisidors. L’estrany és que tants homes es posin en fila per ser cremats en acte de fe esperant que així se salvin almenys la dona o els fills. Doncs em temo que ningú serà salvat, i menys si no cremem abans els inquisidors que ens crucifiquen. Però dubto que aquest miracle el veiem aviat, oi?Això no es Tunísia. Ni Egipte…
