Anonimat
Dimarts passat, la Sra. Montse Ventura buscava, des de les pàgines de La Vanguardia, el seu “àngel de la guarda” (LV, 27/10/09, pàg. 24 i 25). El cas ho tenia tot per esdevenir, com així ha estat, un bon reportatge a doble pàgina. A la senyora Ventura, durant un trajecte en bus (línia 64), la va abordar una desconeguda que educadament i sense escarafalls li va dir que s’hauria de fer unes anàlisis. Sense temps per a massa explicacions, li va donar una nota amb els dos elements que s’havia de controlar i va baixar del bus. Resumint-ho (el reportatge ho explica amb tot detall), l’analítica li va revelar que tenia un tipus de tumor de difícil diagnòstic. Operada amb èxit, es va decidir a explicar la seva història mitjançant una carta, a LV, convertida en el reportatge que ens ocupa. Com ja deuen saber o es poden imaginar, la cosa no va acabar aquí. L’endemà l’àngel va aparèixer. La dona anònima que li havia diagnosticat el tumor, era una experimentada endocrinòloga de la vella escola. Una doctora observadora i un punt impulsiva que va creure/veure clar que havia d’avisar aquella senyora que tenia davant seu al bus. Més enllà de l’indubtable interès que la història té, allò que crida especialment l’atenció és que malgrat identificar-se, la doctora Maria Glòria P. B. ha volgut preservar la seva intimitat, defugint cap protagonisme mediàtic més enllà del reportatge de referència. Un posicionament que en els temps que corren, on la gent s’empesca i es permet qualsevol argument o acció per saltar a la fama i esdevenir un personatge públic i popular, és digne de lloança.
