Insuperable
Per al darrer diumenge de l’any permetran que deixi de banda els problemes per centrar-me en el que ha estat una font d’alegria i plaer al llarg de tot el 2009, l’FC Barcelona (podria ser una altra cosa?). Sí, ja ho sé que el futbol no és el sant de la devoció de tothom –hi ha alguna cosa que ho sigui?–. En tot cas no es tracta de disculpar-se per ser-ne aficionat. I molt menys per ser-ne del Barça. Contra tot pronòstic i contra tota lògica –suposant que futbol i lògica tinguin algun punt de compatibilitat–, el Barcelona ha guanyat les sis competicions que ha disputat durant l’any que ara s’acaba. Si hem de ser coherents repetir el que s’ha aconseguit aquesta campanya és literalment impossible. Només cal girar la vista enrere per comprovar-ho, la història és la que és. Per tot plegat, les sis copes són una fita colossal. El que hem gaudit aquest any, el sentiment, les emocions, les sensacions, no es pot explicar en quatre ratlles, ni molt menys pagar amb diners –encara que posem preu a tots i cadascun dels jugadors, dels gols fets i dels trofeus conquerits–. El Barça s’ha convertit en un referent futbolístic a escala mundial, pesi a qui pesi –al Reial Madrid, sense anar més lluny (ho havia de dir; je, je)–. El futur està per escriure i un dels primers capítols són les eleccions. Malgrat el model de club que s’ha posat en peu i els èxits esportius, l’entorn, els directius, l’oposició, els precandidats i els mil i un interessos creats al voltant del club ja han començat a desplegar les seves estratègies per a l’escomesa electoral. I el més greu és que tot ho faran en nom i pel bé del Barça!
