Nou any vell
Un any s’ha escolat. Qui més qui menys ja haurà fet els seus bons propòsits per al nou any. Segurament els mateixos que l’any passat, que quedaran oblidats a les primeres de canvi. Qui també els han expressat públicament són els polítics. Les circumstàncies que ens envolten, en tots els àmbits (local, nacional, internacional, mundial… per dir-ho d’una forma planera), indiquen clarament que els bons propòsits, és a dir, les mesures que teòricament s’han exposat, sovint amb força pompa i circumstància (control de la crisis financera…), per redreçar la situació econòmica internacional, haurien de passar del camp teòric al pràctic. L’últim dia de l’any passat els mitjans es feien ressò d’aquests tradicionals discursos presidencials adreçats a la ciutadania. Es tracta de fer balanç i donar ànims per al nou any. La situació invita a fer un exercici de realisme. La desafecció galopant envers la classe política, aquí i allí, ho fa encara més necessari. Ara tenen 365 dies (362, per ser exactes) per dur a terme les mesures que amb tanta naturalitat, seguretat i fins i tot vehemència, s’han exposat. D’entre tots els factors i els imprevisibles que formen part de la vida política, en aquests moments n’hi ha un d’indispensable perquè es pugui redreçar la situació. I no és un altre que Govern i oposició, és a dir, tota la classe política, vagin a l’una. Un és conscient que com a bon propòsit és força naïf, però per una vegada ficció i realitat s’han posat d’acord. S’han d’unir sinergies, perquè circumstàncies especials demanen solucions extraordinàries. Només queda per veure qui està i qui no a l’alçada del repte. Aquí i allí.
